Des de petita he notat que sóc molt sensible 😢. Aquesta sensibilitat fa que, quan arriben les reunions familiars de Nadal, sempre hi hagi algú que em pesa, algú que no em ve de gust veure. Aquestes situacions poden despertar emocions antigues que creia superades. Al llarg dels anys, m’he…
Quan la ment es torna crítica i les emocions semblen desbordar-se, és fàcil sentir-se atrapada en un remolí de culpa i autocrítica. Cada error passat, cada ferida antiga sembla tornar amb força, multiplicant la ansietat i atacant la nostra autoestima. Però fins i tot enmig d’aquest caos, hi ha un…
Quan miro enrere, veig aquells dies en què qualsevol situació em podia descolocar completament 😔. El meu cos reaccionava sense pensar, seguint els impulsos de l’ansietat, i jo em sentia atrapada en un cercle que semblava impossible de trencar. Fugia, em bloquejava o reaccionava malament, sense saber com recuperar la…
Hi ha nits en què el silenci sembla amplificar tot el que em preocupa, i els pensaments no em deixen trobar pau. És com si la ment es posés en mode alerta quan el món calla, recordant-me les incerteses, els “i si…” i les petites ferides del dia. 🌙 Cada…
Al llarg de la vida, totes hem conegut amistats que ens han fet brillar i, alhora, ens han fet sentir atrapades. Hi ha moments en què l’afecte es torna exigència, la complicitat es transforma en sufocament, i les trobades que abans omplien de joia ara deixen un buit estrany. 🌿…
Hi ha moments en què algú diu o fa alguna cosa amb la intenció de fer-nos mal. Però en realitat, ningú té la força d’ofendre’ns si nosaltres no li donem aquest poder. És dins nostre on trobem la nostra resiliència, aquell espai on la calma i la força es donen…
Viure sense parella no és una mancança, és una tria plena de possibilitats. En un món on sovint es glorifica la vida en parella, prendre les regnes de la teva pròpia història i celebrar la teva independència emocional és un acte de força i autenticitat. 💪 Viure així no significa…
Fa uns dies, parlant amb el meu home, li explicava que diverses persones m’havien escrit per agrair-me les meves paraules. Em deien que els arribaven en el moment just, que les necessitaven. Aquell reconeixement em va emocionar, perquè escric des del cor, sense esperar res a canvi. I ell em…
Hi ha una etapa de la vida —potser de joventut, o potser simplement d’inconsciència— en què ens sembla que tenim dret a opinar de tothom. Criticar, burlar-nos, fer mofa… ens sembla inofensiu. Ho fem entre rialles i complicitats, com si això ens unís més, com si criticar fos un joc.…
Aquest treball pràctic és la continuació de la reflexió sobre el perdó que vam obrir al post anterior.Si encara no l’has llegit, pots recuperar-lo [El perdó no és oblit, és transformació]. Aquest text és una continuació de la nostra reflexió sobre el perdó, però amb un gir essencial: ara no…