Respira, sent, transforma
De petita no veia només un arbre. Hi veia una cabanya. No veia dos bastonets a terra, hi veia dos ballarins. I amb un trosset de paper d’alumini podia aparèixer un vestit brillant, una història sencera o un món inventat només per jugar.🌿 Amb els anys, moltes persones deixem de…
Des de que vaig començar fa 10 anys aquest camí de creixement personal i expansió, he après que el trajecte no és lineal. Durant aquest temps, he viscut moments en què de sobte alguna cosa activava aquell record o aquell fet que creia ja superat, i tot semblava tornar enrere.…
Des de petita he notat que sóc molt sensible 😢. Aquesta sensibilitat fa que, quan arriben les reunions familiars de Nadal, sempre hi hagi algú que em pesa, algú que no em ve de gust veure. Aquestes situacions poden despertar emocions antigues que creia superades. Al llarg dels anys, m’he…
Hi ha nits en què el silenci sembla amplificar tot el que em preocupa, i els pensaments no em deixen trobar pau. És com si la ment es posés en mode alerta quan el món calla, recordant-me les incerteses, els “i si…” i les petites ferides del dia. 🌙 Cada…
Al llarg de la vida, totes hem conegut amistats que ens han fet brillar i, alhora, ens han fet sentir atrapades. Hi ha moments en què l’afecte es torna exigència, la complicitat es transforma en sufocament, i les trobades que abans omplien de joia ara deixen un buit estrany. 🌿…
Hi ha moments en què la ment no para. Dona voltes, busca respostes, intenta entendre-ho tot… però com més pensa, més es cansa. Ens creiem que analitzant-ho tot trobarem la pau, però sovint el que necessitem és deixar de buscar i començar a viure. 🌿 Quan ens descol·loquen les emocions,…
Hi ha moments en què algú diu o fa alguna cosa amb la intenció de fer-nos mal. Però en realitat, ningú té la força d’ofendre’ns si nosaltres no li donem aquest poder. És dins nostre on trobem la nostra resiliència, aquell espai on la calma i la força es donen…
Fa uns dies, parlant amb el meu home, li explicava que diverses persones m’havien escrit per agrair-me les meves paraules. Em deien que els arribaven en el moment just, que les necessitaven. Aquell reconeixement em va emocionar, perquè escric des del cor, sense esperar res a canvi. I ell em…
Hi ha una etapa de la vida —potser de joventut, o potser simplement d’inconsciència— en què ens sembla que tenim dret a opinar de tothom. Criticar, burlar-nos, fer mofa… ens sembla inofensiu. Ho fem entre rialles i complicitats, com si això ens unís més, com si criticar fos un joc.…
Hi ha ferides que deixen petjada quan una amiga que consideraves de veritat es distància sense explicacions, convertint-se en un record que pesa més del que voldries. Quan algú a qui vas confiar secrets i moments importants decideix apartar-se, el buit que queda no és fàcil de superar. La decepció…