De petita no veia només un arbre. Hi veia una cabanya. No veia dos bastonets a terra, hi veia dos ballarins. I amb un trosset de paper d’alumini podia aparèixer un vestit brillant, una història sencera o un món inventat només per jugar.🌿
Amb els anys, moltes persones deixem de mirar així. Aprenem a fer-ho “bé”, a controlar, a jutjar-nos abans fins i tot de començar. Però aquests dies, mentre dono forma a la nova app d’identificació d’espècies marines de la costa catalana i veig com canvia, evoluciona i es transforma gairebé cada setmana… recordo que la creativitat no sempre neix del control. A vegades neix justament quan deixem espai per explorar, provar i improvisar.
- El cervell continua sabent jugar
- Per què la ment es bloqueja quan intentem fer-ho perfecte
- Crear també és una manera d’escoltar l’ànima
- Quan deixes de controlar-ho tot, la vida també improvisa
- Una cita mensual amb la calma i la inspiració
- Una pràctica senzilla per reconnectar amb la teva creativitat
- Una meditació per tornar a fluir
- Potser la vida no et demana perfecció, sinó presència
- Comparteix aquest article sobre creixement personal
- Sobre l’autora
- Què t’ha semblat aquest article sobre com aprendre a silenciar el crític intern? Qualifica’l!
El cervell continua sabent jugar
La creativitat sovint s’ha relacionat amb el talent, l’art o les persones “especialment creatives”. Però cada vegada més estudis en neurociència suggereixen una idea diferent: potser la capacitat de crear, improvisar i imaginar no és una habilitat reservada a uns quants, sinó una part natural del funcionament del nostre cervell.
Investigacions sobre la improvisació musical mostren que, quan deixem espai per explorar sense jutjar-nos constantment, el cervell activa xarxes relacionades amb el joc, la curiositat, la recompensa i la creativitat espontània. Al mateix temps, es redueix l’activitat de les zones implicades en l’autocrítica i el control excessiu.
Això explicaria per què moltes persones se senten més lliures, relaxades o connectades amb elles mateixes quan creen sense una expectativa concreta. No es tracta tant de “fer-ho bé”, sinó de permetre’s experimentar.
Per què la ment es bloqueja quan intentem fer-ho perfecte
Des de la psicologia, sabem que moltes vegades la creativitat no desapareix perquè no hi sigui, sinó perquè queda tapada pel perfeccionisme, la por al judici o la necessitat de controlar el resultat abans fins i tot de començar.
Quan la ment entra en mode d’exigència constant, el cervell prioritza la vigilància, l’autoavaluació i la recerca d’errors. És un estat molt diferent del que necessiten la creativitat, el joc o la capacitat d’explorar possibilitats noves. Per això moltes persones senten que “s’han tornat menys creatives” amb els anys, quan en realitat el que ha augmentat és el nivell d’autocrítica interna.
Els infants, en canvi, acostumen a crear sense aquesta pressió. Juguen, proven, imaginen i improvisen sense preguntar-se si ho estan fent bé. Aquesta actitud connecta amb el que en psicologia i meditació sovint s’anomena ment de principiant: una manera d’apropar-se a l’experiència amb curiositat, obertura i menys idees preconcebudes.
Quan recuperem espais on no cal demostrar res, el sistema nerviós es relaxa. I des d’aquest lloc més segur, flexible i present, la ment torna a explorar de manera natural. A vegades, la creativitat no necessita més tècniques. Necessita menys por.
Crear també és una manera d’escoltar l’ànima
Hi ha una forma de creativitat que no neix de voler destacar, produir o demostrar res. Neix del silenci, de la presència i d’aquest espai intern on deixem de controlar cada pas.
Des d’una mirada més espiritual, crear pot convertir-se en una manera de reconnectar amb una part profunda de nosaltres mateixes. Quan improvisem, escrivim, pintem, cantem, imaginem o simplement deixem espai perquè alguna cosa nova aparegui, moltes vegades no estem “pensant” tant com estem escoltant.
Potser per això hi ha moments creatius que se senten tan vius. Perquè durant una estona la ment racional es relaxa i alguna cosa més intuïtiva pot emergir. No és casual que moltes pràctiques contemplatives parlin de la importància de deixar anar el control excessiu, el judici constant i la necessitat de tenir-ho tot previst.
La ment de principiant, present també en la meditació, ens recorda aquesta manera d’habitar la vida amb més obertura, curiositat i presència. Com quan érem infants i encara podíem mirar el món sense etiquetar-lo immediatament.
A vegades, crear no és afegir més coses a qui som. És tornar a un espai intern que ja hi era. Un espai més lliure, més viu i més connectat amb l’ànima.
Quan deixes de controlar-ho tot, la vida també improvisa
Durant molts anys, jo també vaig viure amb aquesta necessitat que tot sortís com havia imaginat. Si alguna cosa es desviava del pla, sentia que era un error o un fracàs. Necessitava tenir-ho controlat, previst, ordenat. I això, sense adonar-me’n, també limitava molt la meva manera de crear i de viure.
Però hi va haver un moment en què vaig començar a deixar una mica més d’espai a la improvisació. No només en els projectes creatius, sinó en la vida mateixa. I allà va començar una descoberta molt més profunda del que imaginava.
Ho penso sovint quan viatjo. Abans portava les rutes gairebé tancades: què veure, on anar, què tocava fer cada dia. I curiosament, molts dels moments més bonics no han nascut del que estava planificat. Han aparegut quan ens hem perdut, quan hem canviat de camí, quan hem entrat en un lloc sense esperar-ne res.
És com si la vida, quan li deixes espai, també improvisés amb tu.
I crec que això passa en moltes facetes del dia a dia. Quan deixem de voler controlar cada resultat, apareixen idees noves, maneres diferents de fer les coses, connexions inesperades. La creativitat deixa de ser una exigència i es converteix en una experiència viva.
Per mi, improvisar no és fer les coses sense sentit. És confiar que no tot ha d’estar decidit abans de començar. És permetre que alguna cosa es vagi revelant mentre camines.
Una cita mensual amb la calma i la inspiració
Si vols rebre cada mes un espai de calma i inspiració, amb reflexions i una meditació guiada per acompanyar-te en el teu camí de creixement personal, pots subscriure’t a la newsletter de Nodreix l’ànima.
Una pràctica senzilla per reconnectar amb la teva creativitat
No cal saber pintar, tocar un instrument o considerar-te una persona especialment creativa per començar a practicar la improvisació. De fet, aquesta proposta no busca fer-ho “bé”. Busca ajudar-te a sortir, encara que sigui uns minuts, d’aquest espai intern on tot ha d’estar controlat.
La idea és tornar a una manera més lliure, curiosa i present d’explorar.
Pots fer-ho amb música, escrivint, dibuixant, movent el cos… o fins i tot mentre cuines, camines o reorganitzes un espai de casa. El més important no és el resultat. És la manera com t’hi relaciones.
Una meditació per tornar a fluir
Hi ha moments en què la ment intenta controlar-ho tot. El que passarà. El que sentim. El que hauríem de decidir. I gairebé sense adonar-nos-en, acabem vivint amb tensió, exigència i la sensació de no poder afluixar mai del tot.
Aquesta meditació guiada és una invitació a respirar més lentament, escoltar el cos i deixar anar, encara que sigui uns minuts, la necessitat de tenir totes les respostes.
A través de la presència, la respiració i una mirada amable cap a tu mateixa, anirem creant un espai intern més suau, més segur i més obert. Un espai on no cal controlar cada pas per poder continuar caminant.
Perquè a vegades, tornar a fluir no vol dir saber exactament cap on vas. Vol dir confiar que pots sostenir el camí pas a pas.
Potser la vida no et demana perfecció, sinó presència
Potser no has perdut la teva creativitat. Potser només has passat massa temps intentant fer-ho tot bé. Massa temps controlant, anticipant, exigint-te respostes immediates abans fins i tot de permetre’t explorar. Però dins teu continua existint aquesta part capaç d’imaginar, sentir, crear, adaptar-se i començar de nou. La mateixa part que un dia sabia jugar sense por de com quedaria el resultat.🌿
I potser aquest és el veritable retorn: no convertir-te en algú diferent, sinó tornar a una manera més viva i més lliure d’habitar la vida. Amb més presència, més confiança en el procés i una mica menys de rigidesa. Perquè no necessites veure tot el camí per continuar avançant. A vegades, només cal respirar… confiar… i permetre que la vida també improvisi una mica amb tu.
Us ha agradat aquest l’article? Etiqueta @nodreixlanima a Instagram i etiqueta #nodreixlanima
Comparteix aquest article sobre creixement personal
Sobre l’autora
Àngels Folch
Fundadora de Nodreix l’ànima
Em caracteritzo per ser una persona optimista, entusiasta i apassionada. Espero que aquesta web reflecteixi la meva passió per la vida, les meves aficions i els coneixements que he adquirit al llarg dels anys. Vull que sigui un espai on puguis trobar inspiració, aprendre coses noves i, sobretot, gaudir del camí, igual que jo.
Què t’ha semblat aquest article sobre com aprendre a silenciar el crític intern? Qualifica’l!
M’encantaria llegir els teus comentaris! Les teves ressenyes, adaptacions i suggeriments són molt valuosos per a la nostra comunitat. Si tens qualsevol pregunta, estaré encantada de respondre’t personalment en un termini de 24 hores. Gràcies per formar part de Nodreix l’ànima! 💬😊
