Respira, sent, transforma
Aquest treball pràctic és la continuació de la reflexió sobre el perdó que vam obrir al post anterior.Si encara no l’has llegit, pots recuperar-lo [El perdó no és oblit, és transformació]. Aquest text és una continuació de la nostra reflexió sobre el perdó, però amb un gir essencial: ara no…
Hi ha records que no marxen, per més que el temps avanci. Ferides que, tot i cicatritzades, deixen una mena de fiblada invisible que es reactiva quan menys t’ho esperes. El perdó, sovint, es presenta com una solució tranquil·la, gairebé màgica. Però… què passa quan perdonar no és oblidar, sinó…
Hi ha moments a la vida en què el cor es carrega d’un pes que no sabem com deixar anar. Ens sentim ferits, decebuts o trencats per allò que algú ens va fer. I aleshores, sense adonar-nos-en, vivim una mica més tancats, una mica més lluny del que ens fa…
Hi ha moments en què els dubtes s’instal·len a la ment com una ombra que costa dissipar. Ens qüestionem si som capaços, si ho estem fent bé, si algun dia arribarem on volem. Però la veritat és que la confiança en un mateix no és un do reservat a uns…
Enmig del soroll del món i les presses del dia a dia, hi ha una veu suau però poderosa dins teu que et recorda qui ets de veritat. Una veu que et convida a tornar a casa, a reconnectar amb la teva essència i a caminar amb força, amor i…
Hi ha ferides que deixen petjada quan una amiga que consideraves de veritat es distància sense explicacions, convertint-se en un record que pesa més del que voldries. Quan algú a qui vas confiar secrets i moments importants decideix apartar-se, el buit que queda no és fàcil de superar. La decepció…
Durant molt de temps vaig pensar que, per sentir-me millor, havia d’afegir coses a la meva vida: més coneixement, més experiències, més eines… Però amb els anys he descobert que, sovint, el que més alleuja és aprendre a deixar anar. 🌿 Encara avui em sorprèn veure com, per exemple, la…
Hi ha moments en què una s’asseu en silenci i sent un pes que no sap d’on ve. És com una veueta interna que et diu que dones massa, que aguantes massa, que calles massa… I tot per no incomodar, per no perdre, per no fer mal. Però arriba un…
Tenir 52 anys i mirar enrere pot despertar una tempesta d’emocions. Vinc d’un poble petit, on presumir estava mal vist i on el silenci emocional era llei. En lloc d’abraçades, hi havia silencis; en lloc d’ànims, recordatoris del que fèiem malament. Durant anys, vaig créixer empetitida, amb una autoestima fràgil…
A vegades, la nostra vida sembla que no arribi a l’altura de la dels altres. Ens comparem constantment i, en lloc de sentir-nos agraïts pel que tenim, ens quedem amb una sensació de buit. Així és com ens sentim alguna vegada després de veure aquells perfils perfectes a les xarxes…