Respira, sent, transforma
Hi ha ferides que deixen petjada quan una amiga que consideraves de veritat es distància sense explicacions, convertint-se en un record que pesa més del que voldries. Quan algú a qui vas confiar secrets i moments importants decideix apartar-se, el buit que queda no és fàcil de superar. La decepció…
Durant molt de temps vaig pensar que, per sentir-me millor, havia d’afegir coses a la meva vida: més coneixement, més experiències, més eines… Però amb els anys he descobert que, sovint, el que més alleuja és aprendre a deixar anar. 🌿 Encara avui em sorprèn veure com, per exemple, la…
Hi ha moments en què una s’asseu en silenci i sent un pes que no sap d’on ve. És com una veueta interna que et diu que dones massa, que aguantes massa, que calles massa… I tot per no incomodar, per no perdre, per no fer mal. Però arriba un…
Tenir 52 anys i mirar enrere pot despertar una tempesta d’emocions. Vinc d’un poble petit, on presumir estava mal vist i on el silenci emocional era llei. En lloc d’abraçades, hi havia silencis; en lloc d’ànims, recordatoris del que fèiem malament. Durant anys, vaig créixer empetitida, amb una autoestima fràgil…
A vegades, la nostra vida sembla que no arribi a l’altura de la dels altres. Ens comparem constantment i, en lloc de sentir-nos agraïts pel que tenim, ens quedem amb una sensació de buit. Així és com ens sentim alguna vegada després de veure aquells perfils perfectes a les xarxes…
Quantes vegades has sentit aquella veu interior que et diu que no ets prou bo? Que no t’ho mereixes? Que tard o d’hora descobriran que no ets tan vàlid com semblaves? La síndrome de l’impostor és una ombra persistent que ens murmura dubtes a l’oïda, fent-nos creure que els nostres…
Quan el món corre massa de pressa i la ment sembla un remolí de pensaments, hi ha una porta senzilla cap a la calma i la presència que sempre tens a l’abast: la respiració conscient. No calen hores de meditació ni grans coneixements. Només un instant per aturar-te, tancar els…
Sempre he estat una persona nerviosa. M’agradava tenir-ho tot sota control: les tasques, els horaris, els petits detalls del dia a dia. Però llavors… vaig tenir fills. I de sobte, el control es va esvair. El temps no era meu, les nits es feien curtes, els dies eren una cursa…
Aquestes imatges són d’un dia fred d’hivern, però el missatge que comparteixo avui és perfecte per a la calor de finals de juny i per a qualsevol moment en què sentim la necessitat de parar i reconnectar amb la natura. La primera vegada que vaig sentir parlar de la silvoteràpia,…
Hi ha nits que són més que una nit. Nits que ens fan parar, mirar-nos i recordar qui som, d’on venim i cap on volem anar. La nit de Sant Joan és una d’aquestes. El foc, l’aigua i les estrelles es confabulen per obrir-nos un espai de màgia i intimitat.…