Hi ha un moment en què, gairebé sense adonar-nos-en, deixem de mirar amb veritable curiositat. Quan érem infants, jo jugava a ser investigadora privada: em feia un carnet, inventava pistes i sortia a explorar el món com si tot amagués un misteri. El camp era ple de descobertes —plantes, insectes, arbres, cases abandonades… fèiem cabanyes i convertíem qualsevol racó en una aventura. No miràvem per confirmar el que ja sabíem, sinó per descobrir. Amb els anys, però, la rutina va cobrint aquesta mirada conscient, i el que abans era fascinant es torna previsible… com si la vida hagués perdut una mica de màgia ✨
Però aquesta capacitat no ha desaparegut. Encara habita dins teu, esperant ser mirada des de la atenció plena, des d’un lloc més obert i present. Tornar a mirar com si fos la primera vegada no és tornar enrere, sinó recuperar una forma de presència que dona profunditat al que vius. Quan t’hi permets tornar, descobreixes que la realitat no s’ha apagat… només estava esperant que la miressis de nou.
- El problema: l’automatització de la percepció
- La ment que preveu el món
- El punt de vista de la psicologia
- La mirada del principiant
- Una mirada que no he perdut
- Una cita mensual amb la calma i la inspiració
- La proposta: entrenar la mirada amb APLOM
- Exercici de mirada conscient
- Meditació amb APLOM: “Obrir els ulls des de dins”
- La capacitat de sorprendre’ns no s’ha perdut
- Comparteix aquest article sobre creixement personal
- Sobre l’autora
- Què t’ha semblat aquest article sobre com aprendre a mirar com la primera vegada? Qualifica’l!
El problema: l’automatització de la percepció
La vida moderna ens empeny a funcionar amb rapidesa i eficàcia. Prenem decisions constants, filtrem informació i ens movem amb l’objectiu d’arribar a algun lloc. Aquest funcionament és útil, però té un efecte col·lateral: reduïm la percepció conscient del que ja coneixem. El cervell aprèn a reconèixer patrons i, quan alguna cosa li resulta familiar, hi dedica menys energia atencional.
Aquesta economia cognitiva és necessària per no saturar-nos, però també fa que deixem de veure matisos. El paisatge habitual deixa d’impressionar-nos. Les persones properes es converteixen en presències previsibles. El dia a dia perd textura. A poc a poc, la vida es viu més des de la inèrcia que des de la descoberta.
La ment que preveu el món
Des de la neurociència sabem que el cervell és un òrgan predictiu. Constantment anticipa el que passarà a partir d’experiències prèvies. Quan una situació és familiar, activa circuits consolidats i redueix l’activació de les àrees relacionades amb la novetat i l’exploració. Aquesta capacitat predictiva ens estalvia energia, però també disminueix la sensació de sorpresa.
La denominada xarxa neuronal per defecte (Default Mode Network) s’activa quan la ment divaga, pensa en el passat o projecta el futur. En canvi, quan entrenem l’atenció plena i ens situem en la percepció directa del moment present, s’activen circuits vinculats a la consciència sensorial i a la regulació emocional. Diversos estudis mostren que la pràctica de la presència incrementa la neuroplasticitat i afavoreix una experiència rica de la realitat.
Això significa que la novetat no sempre depèn del que passa fora, sinó de com mirem.
El punt de vista de la psicologia
La psicologia descriu el fenomen de l’habituació: quan un estímul es repeteix, la resposta emocional disminueix. Allò que un dia ens va emocionar deixa d’impactar-nos perquè el cervell ja no ho interpreta com a rellevant. A més, el biaix de confirmació ens porta a veure allò que encaixa amb les nostres expectatives, reforçant esquemes mentals previs i reduint l’obertura a noves interpretacions.
Mirar com si fos la primera vegada implica suspendre el judici i flexibilitzar aquests esquemes. Suposa cultivar la curiositat com una actitud deliberada. La curiositat, lluny de ser ingenua, és una competència psicològica que amplia la percepció i afavoreix la regulació emocional, perquè ens treu de la reactivitat automàtica i ens situa en l’exploració.
La mirada del principiant
Moltes tradicions contemplatives han parlat de la “ment de principiant”. El mestre zen Shunryu Suzuki afirmava que en la ment del principiant hi ha moltes possibilitats, mentre que en la de l’expert n’hi ha poques. Quan creiem que ja sabem què és una cosa, deixem de veure-la realment.
Des d’una perspectiva espiritual, mirar amb ulls nous és una pràctica d’humilitat i d’obertura. És reconèixer que cada instant és irrepetible, encara que l’escenari sigui el mateix. No es tracta de negar el coneixement adquirit, sinó de no deixar que aquest coneixement tanqui la porta a l’experiència directa.
Una mirada que no he perdut
En el meu cas, no sento que hagi perdut aquesta capacitat de sorprendre’m i d’admirar la vida com si fos la primera vegada. A vegades, fins i tot em sorprenc a mi mateixa quan puc rellegir el mateix llibre diverses vegades o tornar a veure una pel·lícula i viure-la amb interès, com si fos nova.
M’agrada observar la natura, les flors que van creixent, els detalls petits que es van transformant sense fer soroll, els núvols, els ocells com canten. Quan bussegem, em surt de manera natural aquesta curiositat gairebé infantil, com si anés marcant una quadrícula invisible i explorant cada racó del mar per veure què em sorprendrà aquell dia.
Per a mi és important no perdre aquesta sensació d’inocència. I, alhora, tinc la percepció que no l’he perduda mai; simplement forma part de com miro la vida. Hi ha persones que no ho entenen del tot, i a vegades això em fa pensar que és una llàstima, perquè per a mi és un do. Em sento afortunada de viure-ho així, encara que també crec que és una capacitat que es pot entrenar.
Quan ho vius d’aquesta manera, la vida es torna més il·lusionant, més viva. Em dona calma, em fa sentir feliç. I em costa una mica explicar-ho, perquè no ve d’un esforç… ve d’una manera natural d’estar al món.
Una cita mensual amb la calma i la inspiració
Si vols rebre cada mes un espai de calma i inspiració, amb reflexions i una meditació guiada per acompanyar-te en el teu camí de creixement personal, pots subscriure’t a la newsletter de Nodreix l’ànima.
La proposta: entrenar la mirada amb APLOM
Aquí és on la pràctica d’APLOM esdevé una eina central. No només ens ajuda a regular emocions, sinó que ens retorna a la percepció immediata.
A — Aturar-se: interrompre l’automatisme i crear un espai de consciència.
P — Permetre: deixar que l’experiència sigui com és, sense corregir-la.
L — Localitzar al cos: reconnectar amb la sensorialitat, amb la vivència física del moment.
O — Observar amb amabilitat: mirar sense judici, amb una actitud suau.
M — Mimar / Nodrir: oferir-nos una presència interna que sosté l’experiència.
Quan practiquem APLOM davant d’un paisatge quotidià, davant d’una conversa o davant d’un moment aparentment banal, trenquem la inèrcia perceptiva i reobrim la porta a la novetat.
Exercici de mirada conscient
Aquesta fitxa pràctica et guia en un petit exercici de mirada conscient per recuperar la capacitat de sorpresa en el teu dia a dia.
És una proposta senzilla però potent per sortir, encara que sigui uns minuts, del pilot automàtic i reconnectar amb una forma d’atenció plena més oberta i present.
Descarrega la fitxa i dedica’t aquests 10 minuts. No cal fer-ho perfecte, només viure-ho tal com és 🌿
Meditació amb APLOM: “Obrir els ulls des de dins”
Aquesta meditació és una invitació a tornar a la mirada conscient i a la presència des de dins. A través de la pràctica d’APLOM, t’acompanyo a aturar el ritme automàtic del dia a dia i a reconnectar amb una forma de veure la vida més oberta, més lenta i més viva.
No es tracta de fer res perfecte ni d’aconseguir cap estat especial, sinó de tornar a la senzillesa de l’atenció plena: sentir el cos, observar la respiració i obrir la mirada com si fos la primera vegada. Una manera de recuperar la capacitat de sorpresa en el que ja coneixes.
Aquesta pràctica et convida a habitar el moment present amb suavitat, i a descobrir que la vida no ha perdut profunditat… només necessita ser mirada des d’un altre lloc.
La capacitat de sorprendre’ns no s’ha perdut
La mirada viva no ha desaparegut. Només ha quedat coberta per capes d’automatisme i pressa. Quan ens aturem i tornem al cos, quan flexibilitzem els nostres esquemes mentals i ens obrim des de la humilitat, la realitat recupera profunditat.
No es tracta de viure en una exaltació constant ni de romantitzar-ho tot. Es tracta de tornar a una presència plena que ens permet experimentar cada instant amb major sensibilitat. El coneixement que busquem no és extern; és una capacitat interna d’atenció que podem reactivar.
Tot el que necessites per tornar a mirar amb ulls nous ja habita dins teu. La pràctica no afegeix res que no tinguis; simplement et recorda qui ets quan mires sense por i sense pressa 🌿
Us ha agradat aquest l’article? Etiqueta @nodreixlanima a Instagram i etiqueta #nodreixlanima
Comparteix aquest article sobre creixement personal
Sobre l’autora
Àngels Folch
Fundadora de Nodreix l’ànima
Em caracteritzo per ser una persona optimista, entusiasta i apassionada. Espero que aquesta web reflecteixi la meva passió per la vida, les meves aficions i els coneixements que he adquirit al llarg dels anys. Vull que sigui un espai on puguis trobar inspiració, aprendre coses noves i, sobretot, gaudir del camí, igual que jo.
Què t’ha semblat aquest article sobre com aprendre a mirar com la primera vegada? Qualifica’l!
M’encantaria llegir els teus comentaris! Les teves ressenyes, adaptacions i suggeriments són molt valuosos per a la nostra comunitat. Si tens qualsevol pregunta, estaré encantada de respondre’t personalment en un termini de 24 hores. Gràcies per formar part de Nodreix l’ànima! 💬😊
