Des de que vaig començar fa 10 anys aquest camí de creixement personal i expansió, he après que el trajecte no és lineal. Durant aquest temps, he viscut moments en què de sobte alguna cosa activava aquell record o aquell fet que creia ja superat, i tot semblava tornar enrere. Al principi, era molt frustrant, perquè pensava que tota la feina feta, els esforços i els avenços desapareixien com si res. Però amb els anys, he vist que no és un retrocés, sinó una oportunitat per aprofundir, per mirar amb més presència i consciència allò que encara necessita ser integrat. 💙
Ara sé que quan torna alguna emoció o experiència, no és que hagi fallat; és que torna en el moment just, perquè encara queda un treball pendent. Però la diferència és que jo ja no sóc la persona que ho va viure aquell primer cop: he canviat, he crescut, he acumulat experiència, recursos i presència. Ara puc viure-ho des d’una mirada més sòlida, més amorosa, i treballar-ho amb confiança i paciencia. I sé que, passi el que passi, tindré eines per seguir avançant fins a fer net. 🌿
- Quan sembla que retrocedim
- El trauma no és només un record
- El cervell no repeteix: aprofundeix
- El canvi clau: no mirar el que torna, sinó des d’on el mires
- Quan el cos sap que ja no està sol
- Exercici: Retrocedir amb consciència i recursos
- Meditació guiada: Sostenir el que torna🌸
- Inspiració del llibre de Bessel van der Kolk
- Per continuar nodrint el teu present
- Tornar no és fallar. Tornar és estar preparat
Quan sembla que retrocedim
Hi ha moments en el procés de sanació en què sembla que tot el camí recorregut desaparegui de cop. Després d’un temps de calma, d’avanços i d’energia renovada, de sobte alguna cosa s’activa dins teu: el cos pot tornar al terror, a la hipervigilància o al tancament.
És fàcil pensar: “He tornat enrere.” Però això no és el que realment passa.
El trauma no és només un record
Tal com explica Bessel van der Kolk, el trauma no viu només en el record, sinó en el sistema nerviós, en el cos, en les relacions d’afecció i en la manera com el cervell dona sentit al món. Quan alguna cosa remou una ferida antiga, no és una recaiguda, sinó una memòria que emergeix perquè ara hi ha més capacitat per sostenir-la.
El cervell no repeteix: aprofundeix
El cervell traumàtic no funciona de manera lineal. No avança simplement de punt A a punt B; opera per capes, integrant experiències, emocions i records d’una manera que sovint és invisible des de fora. Quan una experiència torna, no ho fa per fer-nos patir inútilment ni per posar-nos en situació de fracàs. Al contrari, apareix perquè ara disposem de més capacitat per sostenir-la i transformar-la.
Aquest retorn és un signe que el teu cos i la teva ment estan millor preparats per processar allò que abans era massa dolorós. Així es manifesta en quatre àrees clau:
1. Més seguretat interna
Quan tens seguretat interna, el teu cos sap que pot afrontar el que emergeix sense quedar paralitzat pel pànic o la por que abans dominava la situació. Aquesta seguretat no depèn de circumstàncies externes, sinó de la confiança que has construït en la teva pròpia capacitat de sostenir-te davant de qualsevol emoció o memòria que surti a la superfície. És com sentir que tens un terra sòlid sota els peus, encara que el món al teu voltant sigui inestable.
2. Més recursos d’autoregulació
Els recursos d’autoregulació són les eines internes que et permeten calmar-te, centrar-te i recuperar la presència quan l’emoció és intensa. Ara pots utilitzar la respiració, la consciència corporal o petits rituals que et connecten amb el teu cos i la teva ment. Això significa que pots viure una memòria difícil sense quedar atrapat, sense reaccionar de manera automàtica, i amb la capacitat de triar com respondre.
3. Més consciència corporal
Amb més consciència corporal, pots sentir el que passa dins teu sense ser arrossegat per les reaccions automàtiques. Pots reconèixer tensions, sensacions i patrons que abans passaven desapercebuts i observar com responen el teu cos i el teu sistema nerviós. Aquesta atenció al cos et dona una informació molt valuosa sobre què necessita ser escoltat i integrat en cada moment.
4. Més capacitat de presència
La capacitat de presència et permet observar el que emergeix amb més claretat i acceptació, sense quedar atrapat en la història passada. Aquesta presència és la base per sostenir experiències intenses, per no identificar-te amb elles i per transformar-les en aprenentatge. Cada vegada que una memòria antiga retorna, tens l’oportunitat de viure-la amb consciència, sostenir-la amb presència i convertir el que abans et feia sentir impotent en una experiència d’integració profunda.
Allò que des de fora sembla “dos passos enrere” és, en realitat, un aprofundiment que permet sostenir i integrar allò que abans era massa difícil d’afrontar.
El canvi clau: no mirar el que torna, sinó des d’on el mires
Aquí és on el procés de sanació es transforma profundament. Sovint, la primera reacció quan una memòria o emoció torna és preguntar-se: “Per què m’ha tornat a passar això?” Però aquesta mirada, centrada en el passat, genera frustració i pot fer que el sistema nerviós es mantingui en estat d’alerta.
La pregunta que transforma
La pregunta que realment permet el progrés és:
“Des d’on estic mirant això ara?“
Canviar el focus del “per què ha passat” al “des d’on ho visc ara” és un pas clau. Quan observes el que emergeix amb consciència i sense perdre’t dins la reacció, estàs utilitzant tot el que has après fins ara: la seguretat interna, els recursos d’autoregulació i la presència que has construït.
Observar sense quedar atrapat
Quan una persona pot sostenir el que emergeix durant hores o un dia —i no setmanes o mesos—, el seu sistema nerviós comença a reorganitzar-se. Aquesta capacitat de mirar amb presència i clarividència permet que les experiències difícils deixin de ser amenaçadores i es converteixin en oportunitats d’aprenentatge i integració.
Progrés real, encara que incòmode
Aquest tipus de progrés no sempre és còmode. De vegades hi ha incomoditat, tensió o resistència interna. Però precisament aquí es mostra la diferència entre un retrocés aparent i un aprofundiment real: el teu cos, el teu cervell i la teva ment comencen a processar i integrar allò que abans era massa difícil, obrint la porta a una transformació profunda i duradora.
Quan el cos sap que ja no està sol
Una de les claus que destaca Bessel van der Kolk en la sanació del trauma és la seguretat relacional. Moltes ferides es van originar en solitud, en desconnexió i en manca de suport, deixant el cos i el sistema nerviós atrapats en patrons de por i alerta constant.
La memòria que retorna
Quan avui una memòria s’activa, no és només el record del que va passar, sinó una resposta del teu cos, del teu sistema nerviós i de la teva ment. El que realment marca la diferència és la manera com la vius en aquest moment: la qualitat de la teva presència determina si la memòria es converteix en un desencadenant que t’arrossega o en una oportunitat per integrar i transformar.
Si hi ha:
- Consciència: observar la sensació, l’emoció i els pensaments sense jutjar-los, simplement notar què està passant dins teu.
- Presència: estar completament amb el que sorgeix, sense fugir ni identificar-te amb ell.
- Algú que acompanya, ja sigui una altra persona de confiança o tu mateix des d’una mirada amorosa i sostinguda.
el teu cos comença a aprendre una cosa nova:
“Això ja no m’arrossega. Ara ho puc travessar.”
És com si cada memòria antiga, que abans provocava por, tensió o tancament, es convertís en un laboratori d’aprenentatge per al teu sistema nerviós. El cos descobreix que pot sentir el que emergeix sense quedar atrapat, que té recursos per sostenir-se i que existeix la seguretat interna per processar el que abans era massa difícil. Aquesta experiència, quan es viu amb consciència i presència, es transforma en un moment de poder personal i integració.
El cervell comença a reescriure
Quan existeix aquesta combinació de consciència, presència i seguretat, el cervell inicia un veritable procés de reescriptura. Les memòries que abans activaven por, hipervigilància o tancament comencen a ser processades dins d’un entorn segur, on el cos i la ment poden experimentar-les sense ser atrapats pels patrons antics.
Aquest procés no és només mental, sinó somàtic: cada cel·la, cada neurona, i cada resposta del sistema nerviós aprenen que és possible viure una emoció intensa sense que aquesta domini l’experiència. El cos descobreix que pot sostenir la tensió, que pot respirar dins del malestar, i que no cal defensar-se ni fugir automàticament.
A mesura que això passa, es creen noves connexions neuronals que permeten integrar la memòria dins d’un marc de seguretat i estabilitat interna. El que abans era dolorós o amenaçador es transforma en una experiència d’aprenentatge, on la persona aprèn a acompanyar-se, a confiar en els seus recursos interns i a connectar amb la seva resiliència.
Aquest procés de reescriptura és el que fa que el que semblava un “retrocedir” esdevingui, en realitat, un aprofundiment: una oportunitat de sanació real, que genera transformació profunda i duradora, i que prepara el camí per afrontar amb més consciència qualsevol memòria que torni en el futur.
La importància del suport
La seguretat relacional és una peça fonamental en la sanació. Tot i que sovint pensem en el suport com una presència externa —un amic, un terapeuta o un mentor—, aquesta seguretat també pot ser interna. Aprendre a acompanyar-te amb amabilitat, comprensió i presència et permet sostenir les experiències difícils sense quedar atrapat en elles.
Quan el cos se sent recolzat, ja sigui per algú de confiança o per la pròpia mirada compassiva, les memòries antigues perden part del seu poder sobre tu. Allò que abans generava por, tensió o tancament, ara esdevé una oportunitat per a la integració, el creixement i el desenvolupament de la resiliència.
Aquest suport, combinat amb la consciència i la presència, actua com un marc segur on el cervell pot reescriure les experiències i el cos pot aprendre que és capaç de travessar el malestar sense quedar-se atrapat. És així com la seguretat relacional, externa o interna, es converteix en un element clau per transformar el que semblava dolorós en aprendatge i transformació profunda.
Exercici: Retrocedir amb consciència i recursos
Objectiu:
Aquest exercici t’ajuda a aturar-te, recollir-te, calmar-te i desxifrar què està tornant, què necessita ser escoltat i com pots treballar-ho. És una eina per entendre els retrocessos com a part del procés de creixement i sanació.
Durada:
- Pots fer-lo en 5-10 minuts quan necessitis recol·locar-te.
- També es pot fer en varis dies, aprofundint més en cada pas segons el temps i la disponibilitat.
💡 Suggeriment addicional:
- Pots fer aquest exercici diàriament durant una setmana si vols aprofundir, o només quan notes un retorn emocional fort.
- Guarda els teus escrits per veure l’evolució i reforçar la consciència del teu procés.
Meditació guiada: Sostenir el que torna🌸
T’has trobat mai amb una emoció o un record que torna just quan creies haver-ho superat? Aquesta meditació guiada està pensada per aquests moments. T’ajuda a mirar el que emergeix des d’una nova presència, amb consciència i seguretat, sense quedar-te atrapat en la memòria del passat.
Amb aquesta pràctica, aprendràs a sostindre el que torna, a acompanyar-te amb amabilitat i a deixar que el teu cos i la teva ment integrin el que abans era massa difícil. És un espai segur per transformar el dolor o la tensió en creixement, resiliència i presència plena.
Inspiració del llibre de Bessel van der Kolk
Aquest article neix de les idees de Bessel van der Kolk, especialment del seu llibre «El cuerpo lleva la cuenta: Cerebro, mente y cuerpo en la superación del trauma», publicat per l’editorial ELEFTHERIA. En aquesta obra, van der Kolk explica com el trauma no queda només en la memòria, sinó que s’imprimeix en el cos, el sistema nerviós i la manera com percebem el món. La seva recerca subratlla que la sanació profunda passa per integrar cos, ment i relacions, no només pel relat dels records, i que processos com la presència, la consciència corporal i la seguretat relacional són claus per superar i transformar experiències doloroses.
Una cita mensual amb la calma i la inspiració
Si vols rebre cada mes un espai de calma i inspiració, amb reflexions i una meditació guiada per acompanyar-te en el teu camí de creixement personal, pots subscriure’t a la newsletter de Nodreix l’ànima.
Per continuar nodrint el teu present
Si t’ha ajudat entendre que tornar enrere és, en realitat, una oportunitat per aprofundir en la teva sanació, aquestes lectures t’ajudaran a seguir construint la teva seguretat interna:
3. Quan l’ansietat es nota al cos Com que menciones a Bessel van der Kolk i com “el cos porta el compte”, aquest article és el complement perfecte per entendre els senyals físics de la teva ment.
Que ningú et pugui ofendre: l’art de la reacció conscient Una eina pràctica per treballar la “seguretat interna” que menciones, aprenent a no deixar-nos arrossegar pels impactes externs.
4. Quan la ment no para de donar voltes Ideal per gestionar la frustració i els pensaments circulars que apareixen quan sentim que “hem fallat” o que “tornem enrere”.
Estratègies per mantenir-te atent durant tot el dia Per enfortir la “capacitat de presència” (el teu punt 4), amb exercicis senzills per no perdre l’eix en el dia a dia.
Mushin: l’art de viure amb una ment present i en calma Per explorar l’estat de “no-ment” com una forma d’alliberar la càrrega del passat i el futur que sovint activa el nostre sistema nerviós.
Tornar no és fallar. Tornar és estar preparat
Cada vegada que una memòria o una emoció torna, no és un fracàs, sinó un recordatori que dins teu hi ha força, presència i recursos per sostenir-ho. Tot el que has viscut, tot el que has après, tot el teu treball interior, et prepara per afrontar-ho amb més claritat i confiança. No necessites córrer ni forçar res: el teu cos, la teva ment i el teu cor ja saben com acompanyar-te. Cada retorn és, en realitat, un pas més en el teu procés de sanació, una oportunitat per reforçar la teva resiliència i viure amb més presència, amor i integració. 💙
Recorda que tot això ja hi és dins teu. La continuïtat del procés és la clau: cada experiència que emergeix, cada emoció que travesses, t’ensenya que pots sostenir el que abans semblava impossible. Tens dins teu la capacitat de transformar el que torna en un motor de creixement, de pau i de força interior. Només cal mirar amb presència, confiar en els teus recursos i deixar que el teu cervell i el teu cos facin el que ja saben fer: integrar, curar i obrir-te a una vida amb més llum i plena consciència. 🌿
Us ha agradat aquest l’article? Etiqueta @nodreixlanima a Instagram i etiqueta #nodreixlanima
Comparteix aquest article sobre creixement personal
Sobre l’autora
Àngels Folch
Fundadora de Nodreix l’ànima
Em caracteritzo per ser una persona optimista, entusiasta i apassionada. Espero que aquesta web reflecteixi la meva passió per la vida, les meves aficions i els coneixements que he adquirit al llarg dels anys. Vull que sigui un espai on puguis trobar inspiració, aprendre coses noves i, sobretot, gaudir del camí, igual que jo.
Què t’ha semblat aquest article sobre el procés de retrocedir, sostenir i transformar les memòries que tornen? Qualifica’l!
Et convido a reflexionar: durant aquestes festes, com t’has cuidat mentre donaves als altres? Has trobat moments per posar límits que et nodrissin l’ànima, o t’has deixat portar pel ritme i les expectatives? 🌿
M’encantaria llegir els teus comentaris! Les teves ressenyes, adaptacions i suggeriments són molt valuosos per a la nostra comunitat. Si tens qualsevol pregunta, estaré encantada de respondre’t personalment en un termini de 24 hores. Gràcies per formar part de Nodreix l’ànima! 💬😊
2 Comments on “Un pas endavant, dos enrere… o un cercle que es tanca amb més consciència”