Respira, sent, transforma
Aquest treball pràctic és la continuació de la reflexió sobre el perdó que vam obrir al post anterior.Si encara no l’has llegit, pots recuperar-lo [El perdó no és oblit, és transformació]. Aquest text és una continuació de la nostra reflexió sobre el perdó, però amb un gir essencial: ara no…
Hi ha records que no marxen, per més que el temps avanci. Ferides que, tot i cicatritzades, deixen una mena de fiblada invisible que es reactiva quan menys t’ho esperes. El perdó, sovint, es presenta com una solució tranquil·la, gairebé màgica. Però… què passa quan perdonar no és oblidar, sinó…
Hi ha setmanes que passen com un sospir. Dies que comencen amb un “acompanya’m aquí” i acaben amb un “posa’t el pijama que demà tornem-hi”. Que si la feina, que si el dinar, que si la reunió, que si compra, que si deures, que si “no m’he oblidat d’això?”. I…
Hi ha moments a la vida en què el cor es carrega d’un pes que no sabem com deixar anar. Ens sentim ferits, decebuts o trencats per allò que algú ens va fer. I aleshores, sense adonar-nos-en, vivim una mica més tancats, una mica més lluny del que ens fa…
Hi ha moments en què els dubtes s’instal·len a la ment com una ombra que costa dissipar. Ens qüestionem si som capaços, si ho estem fent bé, si algun dia arribarem on volem. Però la veritat és que la confiança en un mateix no és un do reservat a uns…
Enmig del soroll del món i les presses del dia a dia, hi ha una veu suau però poderosa dins teu que et recorda qui ets de veritat. Una veu que et convida a tornar a casa, a reconnectar amb la teva essència i a caminar amb força, amor i…
Hi ha vides que es viuen en veu baixa, amb el ritme pausat de la rutina, amb els mateixos gestos, els mateixos dies, les mateixes paraules. I n’hi ha d’altres que es mouen com el vent entre muntanyes, que no s’acontenten, que busquen, que cremen. Que no poden deixar de…
Hi ha moments en què el cap no para. Els pensaments s’amunteguen, es creuen, es repeteixen… i et deixen esgotat, com si el cervell no trobés el botó de pausa. Tots hem sentit aquella sensació d’ofec mental, com si fóssim presoners d’un diàleg intern que no s’acaba mai. I el…
Hi ha ferides que deixen petjada quan una amiga que consideraves de veritat es distància sense explicacions, convertint-se en un record que pesa més del que voldries. Quan algú a qui vas confiar secrets i moments importants decideix apartar-se, el buit que queda no és fàcil de superar. La decepció…
Durant molt de temps vaig pensar que, per sentir-me millor, havia d’afegir coses a la meva vida: més coneixement, més experiències, més eines… Però amb els anys he descobert que, sovint, el que més alleuja és aprendre a deixar anar. 🌿 Encara avui em sorprèn veure com, per exemple, la…