Respira, sent, transforma
Al llarg de la vida, totes hem conegut amistats que ens han fet brillar i, alhora, ens han fet sentir atrapades. Hi ha moments en què l’afecte es torna exigència, la complicitat es transforma en sufocament, i les trobades que abans omplien de joia ara deixen un buit estrany. 🌿…
Fa uns dies, parlant amb el meu home, li explicava que diverses persones m’havien escrit per agrair-me les meves paraules. Em deien que els arribaven en el moment just, que les necessitaven. Aquell reconeixement em va emocionar, perquè escric des del cor, sense esperar res a canvi. I ell em…
Arribar a la feina amb el cor lleuger, després d’una nit reparadora o d’un cap de setmana que t’ha omplert l’ànima, hauria de ser un regal. Però hi ha dies —massa sovint— en què aquesta llum interna es veu enterbolida de seguida. Una paraula freda, una queixa llançada sense filtre,…
Hi ha moments en què el cor et diu clarament què és just, què és digne, què és fidel a tu. I alhora, dins teu, s’hi remouen anys de silenci, de por a desfer equilibris aparentment “normals”, de no voler fer mal, de pensar que potser “ja està bé així”.…
Hi ha moments en què una s’asseu en silenci i sent un pes que no sap d’on ve. És com una veueta interna que et diu que dones massa, que aguantes massa, que calles massa… I tot per no incomodar, per no perdre, per no fer mal. Però arriba un…
Vivim en un món accelerat, on tot sovint les relacions de parella es donen per fetes. Però estimar no és un acte passat, sinó un verb viu que necessita presència, intenció i aliment. 💖 Avui m’he assegut a escriure una carta d’amor al meu marit. Una carta de les d’abans,…
Fa uns dies vaig llegir un estudi que em va arribar a través d’un tuit antic del doctor René Mõttus (el pots veure al peu del post). Em va semblar molt interessant, perquè posava paraules a una intuïció que ja feia temps que tenia: la felicitat no depèn tant del…