Respira, sent, transforma
Viure sense parella no és una mancança, és una tria plena de possibilitats. En un món on sovint es glorifica la vida en parella, prendre les regnes de la teva pròpia història i celebrar la teva independència emocional és un acte de força i autenticitat. 💪 Viure així no significa…
Fa uns dies, parlant amb el meu home, li explicava que diverses persones m’havien escrit per agrair-me les meves paraules. Em deien que els arribaven en el moment just, que les necessitaven. Aquell reconeixement em va emocionar, perquè escric des del cor, sense esperar res a canvi. I ell em…
Hi ha una etapa de la vida —potser de joventut, o potser simplement d’inconsciència— en què ens sembla que tenim dret a opinar de tothom. Criticar, burlar-nos, fer mofa… ens sembla inofensiu. Ho fem entre rialles i complicitats, com si això ens unís més, com si criticar fos un joc.…
Vaig escriure aquest article el mes de juliol, poc després de saber que la parella d’un amic i client estimat havia mort sobtadament en un accident fent via ferrata. Ens dolia l’ànima. Se’ls veia tan units, tan plens de vida compartida… Em va tocar profundament. Em vaig posar al seu…
Arribar a la feina amb el cor lleuger, després d’una nit reparadora o d’un cap de setmana que t’ha omplert l’ànima, hauria de ser un regal. Però hi ha dies —massa sovint— en què aquesta llum interna es veu enterbolida de seguida. Una paraula freda, una queixa llançada sense filtre,…
Hi ha moments en què el cor et diu clarament què és just, què és digne, què és fidel a tu. I alhora, dins teu, s’hi remouen anys de silenci, de por a desfer equilibris aparentment “normals”, de no voler fer mal, de pensar que potser “ja està bé així”.…
Hi ha moments en què una veu interna ens murmura que cal un canvi… una veu suau però insistent que ens recorda que no podem seguir vivint amb el fre de mà posat. Potser no sabem per on començar, potser el pas fa por, però intuïm que alguna cosa dins…
Aquest treball pràctic és la continuació de la reflexió sobre el perdó que vam obrir al post anterior.Si encara no l’has llegit, pots recuperar-lo [El perdó no és oblit, és transformació]. Aquest text és una continuació de la nostra reflexió sobre el perdó, però amb un gir essencial: ara no…
Hi ha records que no marxen, per més que el temps avanci. Ferides que, tot i cicatritzades, deixen una mena de fiblada invisible que es reactiva quan menys t’ho esperes. El perdó, sovint, es presenta com una solució tranquil·la, gairebé màgica. Però… què passa quan perdonar no és oblidar, sinó…
Hi ha moments a la vida en què el cor es carrega d’un pes que no sabem com deixar anar. Ens sentim ferits, decebuts o trencats per allò que algú ens va fer. I aleshores, sense adonar-nos-en, vivim una mica més tancats, una mica més lluny del que ens fa…