Al llarg de la vida, totes hem conegut amistats que ens han fet brillar i, alhora, ens han fet sentir atrapades. Hi ha moments en què l’afecte es torna exigència, la complicitat es transforma en sufocament, i les trobades que abans omplien de joia ara deixen un buit estrany. 🌿 Tot això pot fer-nos dubtar de nosaltres mateixes i del valor de la relació, però hi ha una veritat que cal recordar: el nostre benestar sempre és prioritari.
També és cert que, de vegades, nosaltres mateixes hem estat aquesta amiga que sense voler ofega. Sense consciència, podem exigir massa, esperar més del que podem donar, o no veure quan la relació deixa de ser equilibrada. Reconèixer-ho no és fàcil, però és un acte de coratge i de creixement, que ens permet aprendre i transformar la manera com ens connectem amb els altres.
Quan aprenem a observar aquestes dinàmiques amb compassió i honestedat, podem començar a posar límits suaus, parlar amb veritat i, si cal, prendre distància. Així obrim espai per a relacions que realment nodreixin l’ànima, que ens facin créixer i florir en la nostra essència més pura. 🌸
- El problema: quan estimar també fa mal
- Símptomes d’una amistat que desgasta
- Camins per treballar-ho
- Quan l’altre no se n’adona… i quan potser som nosaltres
- Quan el repte és dins nostre
- Quan estimar fa mal🌿| Meditació guiada per posar límits i recuperar el teu espai
- Fils del mateix teixit
- Recuperar la llibertat i nodrir l’ànima
El problema: quan estimar també fa mal
Les amistats poden ser una gran font de suport i alegria, però de vegades una relació que abans era plena de complicitat es torna sufocant. Sense adonar-nos-en, podem sentir-nos cansades, amb ganes d’evitar trobades i amb la sensació que la relació ens desgasta emocionalment.
A mesura que passen els dies, apareixen senyals clars: esgotament després de veure l’altra persona, demandes constants, poc espai per a nosaltres mateixes i sentiments de culpa. Reconèixer aquests signes és el primer pas per entendre què està passant i com cuidar-nos.
Aquestes situacions poden ser temporals, provocades per moments difícils, o indicar que la relació ha perdut el seu equilibri i s’ha tornat emocionalment esgotadora.
A vegades, el cos i el cor ens avisen abans que la ment entengui què està passant. Són petits senyals, subtils, que ens conviden a mirar més endins i a escoltar-nos amb amor.
Símptomes d’una amistat que desgasta
Hi ha relacions que ens nodreixen i ens fan créixer, i n’hi ha d’altres que, sense voler, ens deixen sense aire. Quan estimar o voler a algú ens fa sentir buides o cansades, potser és moment d’aturar-nos, respirar i mirar amb honestedat què està passant.
Identificar aquests símptomes no és jutjar ni culpabilitzar, sinó escoltar-nos amb tendresa i aprendre a posar límits des del respecte —un acte d’amor propi que també pot transformar la relació.
1. Evitar trucades o missatges i inventar excuses per no trobar-se
Notem que, sense voler-ho, busquem qualsevol motiu per no contactar amb aquesta persona, ja que les interaccions ens resulten pesades o estressants.
2. Sentir-se esgotada emocionalment després de veure-la
Després de les trobades, apareix un cansament interior o una sensació de buit, com si haguéssim donat més energia del que podem sostenir.
3. Amagar moments importants de la nostra vida per por al judici o comentaris
Deixem de compartir parts de la nostra vida, ja que temem que l’altra persona pugui criticar, jutjar o fer-nos sentir malament.
4. Rebre demandes constants de favors o serveis
La relació es basa sovint en el que podem oferir, més que en un intercanvi equilibrat de complicitat i suport mutu.
5. Experimentar sentiments de culpa per no dedicar-li suficient temps
Tot i que tenim les nostres prioritats, ens sentim malament per no complir amb les seves expectatives, i això genera estrès i tensió.
6. Notar que l’interès principal sembla centrat només en ella
Les converses i trobades giren gairebé sempre al voltant de les seves necessitats, problemes o interessos, amb poc espai per a nosaltres.
7. Deixar de ser nosaltres mateixes i adaptar-nos constantment a la seva presència
Sentim la necessitat de modificar la nostra manera de ser, de pensar o d’actuar per evitar conflictes o desagradar-la.
8. Enfrontar gelosia o exigència d’atenció continuada
Mostra incomoditat si no estem disponibles o si prestem atenció a altres persones, generant pressió emocional constant.
Aquestes situacions poden ser temporals, provocades per moments difícils, o indicar que la relació ha perdut el seu equilibri i s’ha tornat emocionalment esgotadora.
Una cita mensual amb la calma i la inspiració
Si vols rebre cada mes un espai de calma i inspiració, amb reflexions i una meditació guiada per acompanyar-te en el teu camí de creixement personal, pots subscriure’t a la newsletter de Nodreix l’ànima.
Camins per treballar-ho
Quan prenem consciència que una relació ens desgasta, s’obre davant nostre un espai de decisió i creixement. No es tracta de trencar o allunyar-se d’entrada, sinó d’aprendre a cuidar-nos dins del vincle, posant límits i paraules clares allà on abans hi havia silenci o incomoditat. A vegades, només cal un gest conscient per començar a transformar la manera com ens relacionem.
1. Comunicar-se amb honestedat
Parlar amb claredat és essencial, però moltes vegades costa expressar els nostres sentiments sense sentir culpa o por al conflicte. Una pràctica útil és preparar abans la conversa: escriure en un full com et sents, quins comportaments t’afecten i què necessites. Durant la conversa, utilitzaa frases en primera persona, com “em sento…” o “necessito…”, evitant acusacions. Això ajuda a mantenir un to amable però ferm. També pots practicar davant d’un mirall o amb algú de confiança per guanyar seguretat abans d’enfrontar-te a la conversa real.
2. Establir límits clars
Els límits són la manera més efectiva de protegir la teva energia i respectar-te. Comença identificant les situacions difícils: trucades a hores intempestives, favors que no pots assumir, visites que et desgasten. Escriu els teus límits i practica dir-los amb frases curtes i directes, per exemple: “No puc comprometre’m ara mateix amb això, però puc ajudar-te d’una altra manera”. Un petit gest de resistència conscient cada dia reforça la confiança i ensenya a l’altra persona què és acceptable i què no.
3. Prendre distància si cal
Quan una amistat continua sent esgotadora malgrat els esforços, allunyar-se és un acte de cura. Pots començar amb pauses temporals: reduir la freqüència de les trobades o establir períodes sense contacte per recuperar energia. També ajuda tenir un ritual personal de reconexió amb tu mateixa —com passejades, meditació, diari emocional o qualsevol activitat que t’ompli i reforci el teu centre. Aquest espai et permet veure la relació amb perspectiva, decidir amb calma si vols continuar, i recuperar la llibertat emocional sense sentir culpa.
“Abans d’aplicar aquests passos, és útil mirar també la relació des d’una perspectiva més ampla, per comprendre què passa amb l’altre i amb nosaltres mateixes.”
Quan l’altre no se n’adona… i quan potser som nosaltres
Sovint, la persona que ens ofega no n’és conscient. No ho fa amb mala intenció, sinó perquè actua des del seu propi desequilibri emocional o necessitat de seguretat. Potser busca sentir-se escoltada, útil o estimada, i sense adonar-se’n, acaba absorbint o limitant l’espai de l’altre. No hi ha maldat, sinó manca de consciència i de gestió emocional.
També hi ha casos en què sí hi ha una actitud més manipuladora o tòxica, on l’altre utilitza la relació per obtenir control o validació. Són dinàmiques més complexes, i reconèixer-les és un acte de lucidesa i cura personal.
Però no tot depèn de l’altre. El nostre propi estat interior té molt a veure amb com vivim cada relació. Quan ens sentim fortes, centrades i en pau, és més difícil que algú ens ofegui; en canvi, quan estem més vulnerables, cansades o insegures, qualsevol actitud invasiva pot resultar-nos aclaparadora.
Reconèixer aquest moviment ens ajuda a no jutjar tan ràpid, a entendre que les relacions són vives i canviants, i que el que avui ens pesa, potser demà ho podrem mirar amb més calma i compassió.
Per això, abans de prendre decisions dràstiques, pot ser útil aturar-se, observar i respirar dins d’aquesta incomoditat. Potser no cal tallar el vincle, sinó donar-li aire, temps i una nova mirada. A vegades, amb un petit canvi en nosaltres, la relació també es transforma.
Quan el repte és dins nostre
De vegades, en mirar amb honestedat una relació que ens pesa, descobrim que part del malestar no prové tant de l’altre com del que passa dins nostre. Potser estem més cansades, sensibles o exigents amb nosaltres mateixes, i això fa que qualsevol desequilibri extern ens toqui més profundament. Reconèixer-ho no és culpa, sinó una oportunitat de creixement i autocura.
Alguns camins que poden ajudar a treballar-ho:
1. Observar sense jutjar
Dedica uns minuts al dia a escoltar com et sents, sense intentar canviar-ho. Escriure en un diari emocional o simplement respirar conscientment pot donar claredat i calma.
2. Cuidar el teu centre
Prioritza el descans, l’alimentació, el moviment suau i la connexió amb la natura. Quan el cos es calma, la ment també es pacifica.
3. Practicar l’amor propi
Repetir-te frases d’autoacceptació o mantras com “em dono permís per descansar” o “mereixo relacions que em facin sentir bé” pot transformar la manera com et relaciones.
4. Buscar suport conscient
Parlar amb una persona de confiança, un terapeuta o simplement algú que sàpiga escoltar sense jutjar pot ajudar-te a posar llum on ara hi ha confusió.
Sortir d’aquesta manera de pensar no vol dir deixar de sentir, sinó aprendre a mirar-te amb més compassió. Quan et tornes més amable amb tu mateixa, també pots mirar les relacions des d’un espai més obert, equilibrat i lliure.
I això no exclou que decideixis prendre distància d’aquelles persones o situacions que continuen fent-te mal. Fer-ho des de la consciència i no des de la reacció et permet cuidar-te sense tancar el cor.
Quan estimar fa mal🌿| Meditació guiada per posar límits i recuperar el teu espai
Et convido a dedicar uns minuts només per a tu amb aquesta meditació guiada.
És un espai segur on respirar, relaxar el cos i escoltar les teves emocions amb tendresa i sense jutjar-les.
Durant aquesta pràctica, et guiaré per:
• Reconèixer les emocions que poden sorgir dins de relacions que t’esgoten.
• Observar amb compassió i posar límits des del respecte i l’amor propi.
• Recuperar el teu espai interior i la llibertat emocional.
🧘♀️ Pots fer-la asseguda o estirada, en un lloc tranquil. Permet-te sentir, alliberar i reconnectar amb tu mateixa, i recorda que cuidar-te és un acte de coratge i amor.
Clica al play per començar la pràctica i acompanyar-te en aquest camí de cura personal. 💙
Fils del mateix teixit
Recuperar la llibertat i nodrir l’ànima
Les amistats haurien de ser espais on ens sentim elevades, valorades i plenes d’energia. Quan una relació es torna esgotadora, posar límits, parlar amb veritat i prendre distància si cal no és un acte de pèrdua, sinó de coratge i amor propi. Permet-te reconèixer el teu dret a cuidar-te i preservar la teva energia vital, sense culpa ni justificacions.
Algunes persones no se n’adonen, altres actuen de manera més manipuladora o tòxica; i sovint, la manera com ens sentim dins la relació depèn també del nostre estat personal i emocional. El que avui ens pot semblar esgotador, potser en un altre moment de la vida no ens afectaria igual.
Per això, posar consciència en com ens sentim dins cada relació és essencial. Alliberar-te d’una amistat que t’ofega obre l’espai per a vincles que realment et nodreixin, que respectin la teva essència i et facin florir. És en aquest espai de llibertat i autenticitat on reapareix la joia, la calma i la connexió amb tu mateixa i amb els altres, creant relacions que et permeten créixer i sentir-te plenament viva. 🌿
Us ha agradat aquest l’article? Etiqueta @nodreixlanima a Instagram i etiqueta #nodreixlanima
Comparteix aquest article
Sobre l’autora
Àngels Folch
Fundadora de Nodreix l’ànima
Em caracteritzo per ser una persona optimista, entusiasta i apassionada. Espero que aquesta web reflecteixi la meva passió per la vida, les meves aficions i els coneixements que he adquirit al llarg dels anys. Vull que sigui un espai on puguis trobar inspiració, aprendre coses noves i, sobretot, gaudir del camí, igual que jo.
Què t’ha semblat aquest article sobre les amistats que ens ofeguen i com recuperar el nostre espai personal? Qualifica’l!
M’encantaria llegir els teus comentaris! Les teves ressenyes, adaptacions i suggeriments són molt valuosos per a la nostra comunitat. Si tens qualsevol pregunta, estaré encantada de respondre’t personalment en un termini de 24 hores. Gràcies per formar part de Nodreix l’ànima! 💬😊
One comment on “Quan estimar fa mal: aprendre a posar límits a l’amistat”