Respira, sent, transforma
Hi ha moments en què el cor et diu clarament què és just, què és digne, què és fidel a tu. I alhora, dins teu, s’hi remouen anys de silenci, de por a desfer equilibris aparentment “normals”, de no voler fer mal, de pensar que potser “ja està bé així”.…
Hi ha moments en què una veu interna ens murmura que cal un canvi… una veu suau però insistent que ens recorda que no podem seguir vivint amb el fre de mà posat. Potser no sabem per on començar, potser el pas fa por, però intuïm que alguna cosa dins…
Aquest treball pràctic és la continuació de la reflexió sobre el perdó que vam obrir al post anterior.Si encara no l’has llegit, pots recuperar-lo [El perdó no és oblit, és transformació]. Aquest text és una continuació de la nostra reflexió sobre el perdó, però amb un gir essencial: ara no…
Hi ha moments a la vida en què el cor es carrega d’un pes que no sabem com deixar anar. Ens sentim ferits, decebuts o trencats per allò que algú ens va fer. I aleshores, sense adonar-nos-en, vivim una mica més tancats, una mica més lluny del que ens fa…
Hi ha moments en què els dubtes s’instal·len a la ment com una ombra que costa dissipar. Ens qüestionem si som capaços, si ho estem fent bé, si algun dia arribarem on volem. Però la veritat és que la confiança en un mateix no és un do reservat a uns…
Enmig del soroll del món i les presses del dia a dia, hi ha una veu suau però poderosa dins teu que et recorda qui ets de veritat. Una veu que et convida a tornar a casa, a reconnectar amb la teva essència i a caminar amb força, amor i…
Hi ha vides que es viuen en veu baixa, amb el ritme pausat de la rutina, amb els mateixos gestos, els mateixos dies, les mateixes paraules. I n’hi ha d’altres que es mouen com el vent entre muntanyes, que no s’acontenten, que busquen, que cremen. Que no poden deixar de…
Durant molt de temps vaig pensar que, per sentir-me millor, havia d’afegir coses a la meva vida: més coneixement, més experiències, més eines… Però amb els anys he descobert que, sovint, el que més alleuja és aprendre a deixar anar. 🌿 Encara avui em sorprèn veure com, per exemple, la…
Hi ha moments en què una s’asseu en silenci i sent un pes que no sap d’on ve. És com una veueta interna que et diu que dones massa, que aguantes massa, que calles massa… I tot per no incomodar, per no perdre, per no fer mal. Però arriba un…
Tenir 52 anys i mirar enrere pot despertar una tempesta d’emocions. Vinc d’un poble petit, on presumir estava mal vist i on el silenci emocional era llei. En lloc d’abraçades, hi havia silencis; en lloc d’ànims, recordatoris del que fèiem malament. Durant anys, vaig créixer empetitida, amb una autoestima fràgil…