Vaig escriure aquest article el mes de juliol, poc després de saber que la parella d’un amic i client estimat havia mort sobtadament en un accident fent via ferrata. Ens dolia l’ànima. Se’ls veia tan units, tan plens de vida compartida… Em va tocar profundament. Em vaig posar al seu lloc i vaig sentir com, en una situació així, m’enfonsaria. Què passa quan perds l’amor de la teva vida? Com es pot conviure amb aquest buit tan bèstia? No vaig poder fer altra cosa que escriure. I d’aquell escriure, d’aquell plor silenciós que neix del cor, va néixer aquest article. Ara, mesos després, el comparteixo 💫 amb l’esperança que pugui acompanyar, sostenir i, potser, sembrar una llavor de llum enmig de la foscor. 🌿
També sé que si això em passés a mi i algú com jo vingués a dir-me què puc fer per “superar-ho”, probablement m’enfadaria i el bloquejaria. Perquè aquest dolor no es supera. Es transita. S’hi conviu. Així que no pretenc pas donar respostes ni fórmules màgiques. Només comparteixo algunes idees senzilles que, quan estiguem preparats, podem anar fent… a poc a poc, a la nostra manera, quan el cor ho permeti. 💛
El dol és únic per a cada persona. I necessita temps. Potser el que publico avui no et servirà fins d’aquí uns anys. I també està bé així.
Què podem fer quan l’amor de la nostra vida desapareix de cop? Com podem sostenir aquest trencament de l’ànima?
No hi ha receptes ni camins fàcils. Però hi ha maneres de transitar aquest dolor sense negar-lo, de donar-li un espai, d’honrar la vida que hi havia en aquell amor. Compartiré algunes claus que poden ajudar a sostenir aquest dol, des d’una mirada compassiva i profunda:
1. Permetre’t sentir-ho tot
No hi ha emocions bones o dolentes en el dol. Hi ha tristesa, ràbia, negació, desesperació, por, amor, agraïment… Totes tenen un lloc. No cal que t’hi aferris, però tampoc que les reprimeixis. Sentir és part del procés de sanar.
2. No tenir pressa per “recuperar-se”
Vivim en una cultura que tem el dolor i ens vol ràpids, funcionals. Però el dol no té horari. És un procés amorós i imprevisible. No et demanis estar bé abans d’hora. Estàs en procés de reconstruir-te des de les cendres.
3. Trobar maneres d’honrar aquell amor
Potser escriure-li cartes. Potser fer-li un altar. Potser parlar-li cada dia. O simplement respirar pensant en ella o en ell. El vincle no mor amb la mort. Es transforma.
4. Buscar espais de sosteniment
Parlar amb algú que t’estimi. Amb un terapeuta. Amb persones que hagin viscut pèrdues similars. No cal viure-ho sol. El dol es fa més transitable quan és compartit.
5. Permetre’t tornar a estimar la vida, a poc a poc
Hi haurà un dia en què riuràs sense culpa. Hi haurà un matí en què et llevaràs sense plorar. I estarà bé. No és trair ningú. És honorar la vida que encara batega dins teu.
Una cita mensual amb la calma i la inspiració
Si vols rebre cada mes un espai de calma i inspiració, amb reflexions i una meditació guiada per acompanyar-te en el teu camí de creixement personal, pots subscriure’t a la newsletter de Nodreix l’ànima.
Meditació guiada per a moments de dol profund
Durada estimada: 10 minuts
Abans de començar, vull dir-te que no cal fer aquesta meditació ara mateix. I potser tampoc demà. Potser no la faràs mai, i també està bé. No vull ser agosarada, ni pretenc que aquest espai et serveixi si encara no hi estàs preparada. Aquesta pràctica només és una invitació suau, que ofereixo des del respecte més profund.
És una meditació molt breu, creada per acompanyar moments de dolor intens, per quan el cor necessita respirar una mica, ni que sigui una estona curta. No busca esborrar res, ni posar calma per obligació, sinó simplement sostenir-te amb tendresa, si sents que et pot ajudar.
Escolta-la només si ho sents, si el teu cor et diu que potser t’anirà bé. I si no, guarda-la. Potser algun dia et vindrà de gust tornar-hi.
Proposta pràctica per nodrir-se en el dol
Abans de compartir aquest exercici, em vaig preguntar si podria ser perjudicial. Si podria fer que una persona es quedés aferrada al dolor, o a la persona que ja no hi és, i no pogués avançar. Per això vull deixar molt clar que aquesta proposta no és per forçar res, ni per “superar” el dol abans d’hora, ni perquè oblidis. Tampoc és una obligació ni una recepta.
Escriure cartes a la persona estimada, parlar-li o mantenir petits rituals no és aferrar-se d’una manera malaltissa, sinó una manera d’honrar el vincle i donar-li un espai nou. El dol no consisteix a tallar la relació amb qui ja no hi és, sinó a transformar-la. L’amor viscut no s’esborra; canvia de forma i pot trobar un lloc profund dins teu.
Quan estiguis preparada —si mai ho estàs—, aquest petit gest et pot ajudar a donar forma al dolor, a posar-hi paraules, a fer-lo més habitable. És una invitació suau, que pots acollir o deixar per més endavant. Cada persona viu el dol al seu ritme, i només tu saps quan és el moment.
Un ritual setmanal d’escriptura i memòria viva
Un cop per setmana, crea un petit espai sagrat. Pot ser una estona amb espelma encesa, un racó especial, una tassa de te.
Escriu una carta a la persona estimada. No cal que tingui forma ni estructura. Escriu-li el que sents, el que enyores, el que t’ha costat, el que has recordat. Pots parlar-li de com ha anat la setmana, de què has somiat, del que t’ha fet mal o del que t’ha fet somriure sense voler.
Aquest acte no és per oblidar. És per mantenir viu el vincle, en una nova forma. Per posar paraules al buit i fer-lo més habitable.
Quan el cor comença a respirar de nou
Encara que ara tot sembli trencat, encara que el cor estigui fet miques i la llum no hi arribi, confia que hi ha una part de tu que resisteix, que respira a dins, molt endins. No cal forçar res. Només permetre que la tristesa sigui. Que el silenci parli. Que l’absència també et mostri tot el que va ser possible. 💫
Amb el temps, potser un dia, enmig d’un record, d’un paisatge o d’un somriure que no sabies que encara tenies, sentiràs una escletxa de calma, un alè de presència. I no serà perquè has oblidat, sinó perquè has après a conviure amb el buit, a caminar amb ell com qui camina amb una ombra estimada. L’amor no mor. Només canvia de forma. 🌿
Cuida’t. Amb dolcesa, amb paciència, amb veritat. I quan el teu cor estigui preparat, torna al món a poc a poc, sabent que una part de qui estimes viurà per sempre dins teu. 💛
Us ha agradat aquest l’article? Etiqueta @nodreixlanima a Instagram i etiqueta #nodreixlanima
Comparteix aquest article sobre creixement personal
Sobre l’autora
Àngels Folch
Fundadora de Nodreix l’ànima
Em caracteritzo per ser una persona optimista, entusiasta i apassionada. Espero que aquesta web reflecteixi la meva passió per la vida, les meves aficions i els coneixements que he adquirit al llarg dels anys. Vull que sigui un espai on puguis trobar inspiració, aprendre coses noves i, sobretot, gaudir del camí, igual que jo.
Què t’ha semblat aquest article sobre com transitar la pèrdua de la parella i sostenir el dolor quan tot sembla trencar-se? Qualifica’l!
T’ha ajudat a posar paraules al teu procés? Hi ha alguna part que t’ha ressonat especialment, que t’ha fet companyia o que creus que podries oferir a algú estimat que ho necessiti?
Et llegeixo amb el cor obert. Si et ve de gust, pots compartir-m’ho a comentaris o per privat. A vegades, posar veu al que vivim és també un petit pas per sanar. 💛
One comment on “Quan se’ns trenca la vida: com afrontar la mort de la parella”