Aquest treball pràctic és la continuació de la reflexió sobre el perdó que vam obrir al post anterior.
Si encara no l’has llegit, pots recuperar-lo [El perdó no és oblit, és transformació].
Aquest text és una continuació de la nostra reflexió sobre el perdó, però amb un gir essencial: ara no parlem de perdonar els altres, sinó de perdonar-nos a nosaltres mateixos. De vegades, el que més ens costa no és oferir compassió als altres, sinó mirar-nos amb tendresa i acceptar les nostres pròpies imperfeccions. Ens exigim, ens jutgem i ens carreguem de culpa, però cada cicatriu parla de lluites viscudes, aprenentatges i moments d’amor cap a nosaltres mateixos.
Aquest espai pràctic és un recordatori que perdonar-se no vol dir oblidar, sinó reconèixer-se amb suavitat i respectar el propi camí. És un acte de coratge silenciós que ens permet tornar a casa dins nostre, encara que sigui només amb una respiració i una paraula amable. 🌿
Deixar anar allò que ens pesa no vol dir oblidar, sinó transformar. Quan ens perdonem, plantem una llavor de tendresa dins nostre. L’Alex Elle, guia en respiració i escriptura restaurativa, ens convida a fer una pausa per mirar-nos des de la cura i la comprensió, i practicar el perdó amb nosaltres mateixos.
Com fer aquesta pràctica
Pren-te un moment per a tu. Respira profundament. I en cada exhalació, reconeix tot allò que has viscut i que t’ha portat fins aquí.
Recorda: tens permís per deixar anar. Permet-te deixar anar la vergonya, la culpa, la duresa amb què a vegades t’has tractat. Et pots perdonar.
Pensa en tot el que ets. Confia en el teu valor. Sigui quin sigui el teu moment, recorda que estàs creixent. Fins i tot quan et costa creure-t’ho: ets digne de tot el que és bo.
Quan sentis que estàs preparat, torna a l’aquí i l’ara. Respira unes quantes vegades pel nas, suaument. Deixa caure les espatlles, relaxa la mandíbula.
“Estimat jo, et perdono per…”
Si vols fer un pas més en aquest camí, escriu-te una carta de perdó. Pot començar així:
“Estimat jo, et perdono per…”
Estimació sí,
Hi ha ferides que es queden enganxades com una pell vella i pesada. I hi ha dies que fa mal recordar qui eres, com si fossis massa per perdonar, o massa poc per ser estimat.
Però, si us plau… respira. Ets aquí. Encara dempeus. I això, en si mateix, és un triomf.
Estic orgullosa de tu per no rendir-te, per continuar caminant. Encara que el cor et pesi. Encara que no ho puguis explicar.
T’has anat coneixent. Una mica més a cada respiració. Recorda-ho: no ets el que vas fer. Ets el que has après. I sí, de vegades tornarà el penediment. Quan arribi, no el rebutgis. Seu-hi. Plora, si cal. Respira’l… i deixa’l anar.
Potser el que més et fa por és no sentir aquest dolor constant, com si et protegís de tornar a fallar. Però la veritat és que ets digne de pau. Inclús quan falles. Inclús quan et perds.
El canvi no sempre és ràpid. De vegades arriba com onades. I tu, que ets tan valent, tan fràgil, tan resistent… Et mereixes fer les paus amb tu mateix.
Això és el que és el perdó: un acte de tendresa radical. No és debilitat, és una forma de coratge.
Pràctica Guiada: Abraça’t amb Tendresa
T’hi reconeixes?
Crear una nova manera de parlar-te a tu mateix pot costar. Però cada vegada que deixes anar, obres espai. Espai per respirar. Espai per confiar en la teva vida. Perdonar és reconèixer que estàs en procés. Que no ets perfecte, però estàs disposat a aprendre. Cada error és un assaig. Cada pas enrere, una lliçó.
Et pots perdonar per:
– Repetir patrons que no et servien.
– Callar quan volies parlar.
– No acabar allò que vas començar.
– Auto-sabotejar-te perquè pensaves que no eres prou.
– Quedar-te on ja no hi havia espai per tu.
– Oblidar que el teu cos és sagrat.
– Perdre el temps… o creure que el vas perdre.
El teu passat no et defineix. Era preparació. Tot el que has viscut t’ha portat aquí. I aquest aquí és valuós.
L’autoperdó és llibertat
Et deus a tu mateix la mateixa compassió que regales als altres. Estàs aprenent una nova manera de ser. I aquesta manera és plena de llum. Quan sentis que et torna la duresa, recorda: No estàs trencat. Ets un treball en curs.
Comença lent. No cal que resolguis tot avui. Perdona’t a trossets. A estones. Amb amor. I quan estiguis preparat, torna aquí. Respira. Deixa’t caure en aquest moment. Amb tot el que ets.
Si vols continuar aquest camí, escriu-te. “Estimat jo, et perdono per…” I deixa que el cor parli. Sense filtres.
Tots estem fent el millor que podem amb el que tenim. I jo, de veritat, estic molt orgullosa de tu.
Una cita mensual amb la calma i la inspiració
Si vols rebre cada mes un espai de calma i inspiració, amb reflexions i una meditació guiada per acompanyar-te en el teu camí de creixement personal, pots subscriure’t a la newsletter de Nodreix l’ànima.
Des d’on ets, pots tornar a començar
Crear una nova narrativa sovint implica fer espai al silenci i mirar-nos amb honestedat. El perdó no és oblit, és deixar anar amb consciència. Deixar anar és confiar que no cal tenir-ho tot sota control per sentir-nos segurs. És aprendre a conviure amb la vulnerabilitat i el coratge. Obrir el cor al desconegut pot fer por, però si has arribat fins aquí, és perquè ja hi estàs treballant. Pots donar-te permís per començar a deixar anar la vergonya que encara carregues. Pots perdonar-te, fins i tot per aquelles coses que encara et fan mal. Ja no ets qui eres. Ets més gran que els teus errors. El teu passat era pràctica, i cada pas et porta on ets ara.
Recorda’t de la teva pròpia tendresa
Recorda’t que també et mereixes la mateixa tendresa que sovint reserves per als altres. Confia en el teu valor, fins i tot quan costa veure’l. T’has anat transformant, i això és sagrada evolució. Abans de poder perdonar de debò a algú, cal haver tastat el perdó cap endins. L’autoperdó és una forma de cuidar la comunitat, perquè des d’un cor més lleuger, es viu i s’estima millor. Requereix pràctica, respiracions lentes, i el compromís de no fugir del que encara cou. No és una fita, és un camí.
El perdó no pesa, allibera
El perdó no pesa, allibera. I mentre t’assentes dins teu, pots ser flexible amb el teu procés. Et pots donar permís per obrir una nova via. No sempre encertaràs, però la teva intenció és pura. L’assaig i error és el terreny fèrtil per florir. Deixa que els teus defectes respirin una mica de llum. No cal amagar-los. Formen part del teu relat.
Deixa d’exigir-te perfecció
Deixa d’exigir-te perfecció. No estàs trencat. Ets un procés viu. Comença lentament, sense pressa, ni necessitat de tancar-ho tot en un dia. Perdoneu-vos per repetir patrons, per la culpa que encara us acompanya, per les coses que no vau acabar, per haver tornat a començar mil vegades. Perdoneu-vos per sabotejar-vos, per dubtar del vostre valor, per quedar-vos on no us mereixíeu estar. Per no haver estimat prou el vostre cos. Per haver sentit que perdíeu el temps. Tot això també forma part del camí.
Comença a alliberar-te
Perdonar-te és començar a alliberar-te. Ets digne de coses bones, fins i tot quan no ho veus clar. El sol torna sempre, fins i tot després de la tempesta. Només cal estar disposat a caminar sota la pluja mentre arriba. Tots estem fent el millor que sabem amb el que tenim. I és motiu d’orgull.
Quan et sentis preparat, torna aquí
Quan et sentis preparat, torna aquí. Respira. Pel nas, lentament. Deixa caure les espatlles. Pots recolzar-te en aquest perdó, just ara, tal com ets.
Escriu-ho: comença amb “Estimat jo, et perdono per…”
I si vols anar una mica més enllà, escriu. Una carta. Un gest. Una veritat. Comença amb “Estimat jo, et perdono per…” i deixa que la respiració t’hi guiï.
Un procés únic i ple de bellesa
Tots estem intentant viure amb sentit, i per això estic orgullosa de tu. El teu procés és únic. El perdó no arriba d’un dia per l’altre. Però arriba, quan hi poses amor i paciència. Sigues suau amb tu mateix. Cada pas que fas et transforma. I en aquesta transformació hi ha una bellesa que no es pot fingir.
Confia i segueix caminant
Confia en el teu valor, encara que et dolgui. I dóna’t permís per continuar caminant. T’estàs convertint en la millor versió de tu mateix. I això, ja és molt.
Fils del mateix teixit
Quan no estem preparats per perdonar. Un viatge de resiliència
Abans d’acabar, una abraçada
Quan decideixes perdonar-te, no estàs oblidant el que ha passat. Estàs reconeixent que mereixes viure sense el pes del que ja no pots canviar. És un acte d’amor propi profund, un retorn a la teva humanitat més genuïna. No cal que ho entenguis tot ara. Només cal que respiris i t’hi obris una mica més cada dia. 🌱
Perdonar-te és també donar-te espai per recomençar. És recordar que no has de tenir-ho tot resolt per ser digne de pau. En cada error hi ha una llavor de saviesa, i en cada pas en fals, una oportunitat per reconnectar amb el que ets de veritat. Permet-te mirar endins amb tendresa, i confia que el teu procés és vàlid, lent, i bell. 🌿
Encara que et sentis trencat, estàs sencer. Encara que t’hagis perdut, pots tornar. Encara que facis passos petits, estàs avançant. Recorda: no ets el teu passat. Ets la llum que esculls portar amb tu. I cada cop que decideixes tornar a començar amb compassió, estàs deixant florir una nova versió de tu. 🌤️
Us ha agradat aquest l’article? Etiqueta @nodreixlanima a Instagram i etiqueta #nodreixlanima
Comparteix aquest article sobre creixement personal
Sobre l’autora
Àngels Folch
Fundadora de Nodreix l’ànima
Em caracteritzo per ser una persona optimista, entusiasta i apassionada. Espero que aquesta web reflecteixi la meva passió per la vida, les meves aficions i els coneixements que he adquirit al llarg dels anys. Vull que sigui un espai on puguis trobar inspiració, aprendre coses noves i, sobretot, gaudir del camí, igual que jo.
Què t’ha semblat aquest treball sobre el perdó?
M’encantaria llegir els teus comentaris! Les teves ressenyes, adaptacions i suggeriments són molt valuosos per a la nostra comunitat. Si tens qualsevol pregunta, estaré encantada de respondre’t personalment en un termini de 24 hores. Gràcies per formar part de Nodreix l’ànima! 💬😊
4 Comments on “Pràctica: Una nota per a un mateix sobre el perdó”