2. Quan posposar una tasca fa créixer l’ansietat

Hi ha moments en què sabem exactament què hem de fer, però el cos i la ment semblen posar-se d’acord per posposar-ho. La sensació d’ansietat que s’instal·la no és un defecte teu; és el teu sistema nerviós activant la resposta de protecció, avisant-te que alguna cosa important està pendent. 🌿

Com més deixem que la tasca quedi al marge, més gran sembla la càrrega emocional. L’ansietat anticipatòria creix com una bola de neu, amplificant la sensació de perill, encara que la tasca sigui petita o senzilla. Però hi ha una veritat poderosa: només el primer pas ja comença a desfer el nus i a obrir espai per a la calma.

Aquest és el segon article de la sèrie de 8 passos per fer-te amiga de l’ansietat. En aquesta entrega, explorarem com el microcompromís i les petites accions poden transformar la tensió anticipatòria en alleujament, i com cada pas, encara que petit, és una demostració de coratge i autocompassió. ✨

Ansietat anticipatòria: entendre-la per desfer-la

L’ansietat anticipatòria apareix quan la ment es projecta cap al futur, imaginant situacions que percep com a amenaçadores. Aquesta tensió interna no és un defecte teu: és el teu sistema nerviós activant-se per protegir-te, avisant-te que hi ha alguna cosa pendent que mereix atenció.

Com funciona dins teu

Quan anticipem una situació que ens preocupa, el cervell activa àrees com l’amígdala, el còrtex prefrontal ventromedial i la ínsula anterior. Això prepara el cos per a la resposta de “lluita o fugida”, augmentant la tensió i l’alerta abans que la situació real hagi començat. És un procés automàtic, universal i totalment natural. (AdamedTV)

Per què allargar les coses l’amplifica

Deixar una tasca pendent crea un cercle viciós: com més temps passa sense afrontar-la, més gran sembla la càrrega emocional. L’evitació dóna un alleujament temporal, però reforça la percepció de perill i l’ansietat a llarg termini. (ITAE Psicologia)

Procrastinació i ansietat

La procrastinació és una forma de respondre a l’ansietat: ajornem el que ens incomoda, pensant que així reduirem la tensió. Però, en realitat, el temps que passa sense actuar només fa que l’ansietat creixi, mentre la tasca pendent roman present dins teu. (Viquipèdia)

La base dins del cos

Tot això té fonament evolutiu: el sistema nerviós autònom prepara el cos per actuar davant d’una amenaça percebuda. Aquesta activació és adaptativa quan hi ha un perill real, però esdevé desadaptativa quan s’activa davant situacions quotidianes, com un correu difícil o una trucada temuda. (Clínica de Ansiedad)

Quan el primer pas obre la porta a la calma

Hi ha una saviesa profunda en el moviment suau. No cal que sigui gran ni heroic: sovint, el gest més senzill —un pas petit, una acció mínima— és el que obre la porta a la calma. Quan l’ansietat es fa gran davant d’allò que encara no hem fet, no és un senyal que hi hagi res malament en tu; és el teu cos recordant-te que et vol protegir. Pots agrair-li aquest intent, i després, amb suavitat, conduir-lo cap a un espai nou.

Imagina’t que camines en la penombra i, de sobte, encens una petita llum. Potser no il·lumina tot el camí, però n’hi ha prou per veure on posar el peu següent. Així funcionen també les petites accions: no necessiten resoldre-ho tot, només cal que facin lloc a l’aire i desfacin el nus que s’havia anat estrenyent dins teu.

Recorda: no estàs sola en aquest procés. Cada vegada que decideixes fer un pas, encara que sigui molt petit, estàs escollint-te a tu mateixa. I això —aquest gest d’autocompassió, de confiança suau— és més poderós del que imagines.

Fes el primer pas i transforma l’ansietat en alleujament

Ara que has connectat amb aquesta mirada més amable cap a l’ansietat i has entès que no es tracta de lluitar-hi sinó d’acompanyar-la, et proposo posar-ho en pràctica. No busquem grans resultats ni resoldre-ho tot d’una vegada: només crear espai perquè el moviment comenci. Aquesta petita acció serà com encendre aquella llum tènue que t’ensenya on posar el peu següent. Deixa que sigui senzill, assequible i amable amb tu mateixa. El que farem a continuació és precisament això: un primer pas conscient per començar a desfer el nus des de dins.

Pràctica: Fes el primer pas i transforma l’ansietat en alleujament

Et proposo una pràctica completa en 3 passos essencials, pensada per fer-se en un sol moment, molt breu i suau:

Pas 1 – Identifica i escriu

• Escriu en un paper la tasca que estàs evitant. Només una, la que pesa més ara mateix.
• Observa com se sent el teu cos i quines emocions apareixen sense jutjar-les.

Pas 2 – Respira i prepara’t

• Respira profundament tres vegades, portant l’aire al ventre.
• Recorda que el teu cos vol protegir-te, i que fer aquest pas és un acte d’autocompassió, no de pressió.

Pas 3 – Microacció i observació

• Dedica només 5 minuts a començar la tasca. No cal acabar-la.
• Just després, observa com et sents: nota qualsevol alleujament, sensació de llibertat o moviment interior que hagis despertat.

La màgia està en fer-ho tot en un sol moment: del bloqueig a l’acció, i de l’acció a l’alleujament. Aquest petit gest és suficient per començar a trencar el cercle de l’ansietat.

Els micropassos que et proposo en aquesta pràctica no busquen resoldre-ho tot ni fer miracles. Només serveixen per crear moviment, per trencar el cercle de la procrastinació i per recordar-te que dins teu hi ha força i calma. Cada petit gest és un acte d’autocompassió i de confiança en tu mateixa.

És important que facis aquesta pràctica en un sol moment, observant com et sents immediatament després. D’aquesta manera el teu cervell pot associar l’acció amb l’alleujament, i no només amb el pensament anticipatori que genera ansietat.

La invitació és flexible i amable: si vols, pots repetir-la demà, mentre prens un cafè o tens un moment tranquil. Només uns minuts per recordar-te que pots començar, i que cada microacció és suficient per transformar l’ansietat en alleujament. No hi ha presses ni obligacions; només passos petits que nodreixen la teva ànima i et recorden que estàs fent-ho bé.

Sèrie “Fer-te amiga de l’ansietat”

Una cita mensual amb la calma i la inspiració

Si vols rebre cada mes un espai de calma i inspiració, amb reflexions i una meditació guiada per acompanyar-te en el teu camí de creixement personal, pots subscriure’t a la newsletter de Nodreix l’ànima.

Introdueix el teu correu electrònic a continuació i un cop al mes rebràs la newsletter de Nodreix l'ànima!

Correu electrònic*

Nom

La teva adreça de correu electrònic només s'utilitza per enviar-te el nostre butlletí i informació sobre les activitats de nodreixlanima. Sempre podeu utilitzar l'enllaç de cancel·lació de subscripció inclòs al butlletí. Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s'apliquen la Política de privacitat i les condicions del servei de Google.

Una ullada al Short

Obrir el cor a la calma interior

Cada petit pas que fas cap a l’alleujament és una demostració de la teva força i de la teva resiliència. No importa com de petit pugui semblar aquest gest: dins teu hi ha un coratge immens que t’acompanya i et recorda que ets capaç de començar una vegada i una altra, amb suavitat i autocompassió. 🌿

Recorda que aquest és només un dels passos de la sèrie “Fer-se amiga de l’ansietat”. Cada exercici, cada microcompromís, t’acosta una mica més a la calma, al confort interior i a la confiança en tu mateixa. Ets forta, ets capaç, i amb cada pas descobreixes que dins teu hi ha suficient llum i serenitat per afrontar el que vingui. ✨

Us ha agradat aquest l’article? Etiqueta @nodreixlanima a Instagram i etiqueta #nodreixlanima

Comparteix aquest article

• WhatsApp
• Instagram
• Facebook
• Pinterest

Sobre l’autora

Què t’ha semblat aquest article sobre l’ansietat anticipatòria i els petits passos per transformar-la en calma? Qualifica’l!

M’encantaria llegir els teus comentaris! Les teves ressenyes, adaptacions i suggeriments són molt valuosos per a la nostra comunitat. Si tens qualsevol pregunta, estaré encantada de respondre’t personalment en un termini de 24 hores. Gràcies per formar part de Nodreix l’ànima! 💬😊