Els trets que realment influeixen en la teva felicitat

Fa uns dies vaig llegir un estudi que em va arribar a través d’un tuit antic del doctor René Mõttus (el pots veure al peu del post). Em va semblar molt interessant, perquè posava paraules a una intuïció que ja feia temps que tenia: la felicitat no depèn tant del que tenim o del que ens passa, sinó de com som cadascú per dins. 🧠💫

Igual que hi ha qui arriba a Venècia i s’emociona fins a les llàgrimes, i d’altres que hi arriben i només hi veuen turistes i canals bruts… no és el lloc, és la persona. El que per a un pot ser un somni fet realitat, per a un altre pot ser un maldecap. I això també passa amb la feina, amb les relacions, amb el dia a dia. Som nosaltres els que fem —o no fem— la nostra pròpia felicitat. 🌿💭

Per això avui he volgut parlar d’això aquí, amb les meves paraules. Perquè aquest estudi em va fer pensar, i crec que ens pot ajudar a veure’ns amb una mica més de comprensió i perspectiva. 🤍

Després et recomano llegir el següent post: I què passa amb la gent que sempre es queixa

Taula de continguts

Tots coneixem algú que sembla estar sempre bé, encara que les coses no li vagin perfectes. I també coneixem persones que, tot i tenir una bona feina, una parella que les estima o una vida còmoda, no acaben d’estar mai satisfetes. Per què passa això?

Resulta que no tot depèn del que ens passa, sinó de com som per dins. La nostra personalitat té molt a veure amb com vivim i interpretem el que ens envolta.

Els trets que sumen felicitat

Alguns trets de personalitat ens ajuden a sentir-nos més plens i tranquils amb la vida:

• Sentir-se comprès: és clau. Quan notes que les persones del teu entorn realment t’escolten, et validen i et veuen tal com ets, es crea un sentiment profund de connexió. No et sents sol, ni estrany, ni “massa” o “massa poc” de res. Aquest reconeixement emocional pot ser un bàlsam en moments difícils i un motor de benestar continuat.
• Tenir il·lusió per viure: Les ganes d’experimentar, d’aprendre coses noves, de fer plans, de compartir… són una espurna interna que dona sentit als dies. No cal fer coses extraordinàries; a vegades és l’entusiasme pel que és petit i quotidià el que ens omple de vitalitat.
• Prendre decisions amb facilitat: Tenir claredat interna i confiar en el propi criteri permet avançar sense quedar-se encallat en el dubte. Això genera una sensació de control i fluïdesa que pot aportar molta calma i satisfacció.
• Compromís amb la família i la gent propera: Les relacions sòlides i cuidades són una de les fonts més grans de felicitat. Quan tens algú amb qui comptar, algú a qui estimes i et sents estimat, la vida se sent més segura i significativa.
• Treballar en un mateix: Les persones que es proposen créixer, que es fan preguntes, que intenten entendre’s i evolucionar, sovint viuen amb més sentit. Aquest esforç per créixer genera un vincle sa amb un mateix i alimenta una sensació de propòsit vital.
• Saber demanar perdó: Acceptar quan un s’equivoca i saber rectificar des de la humilitat és una fortalesa que no només millora les relacions, sinó que alleugereix la càrrega emocional. Ens allibera de la culpa i obre camins a la reconciliació.
• Ser lleial, curiós i capaç d’assumir riscos: La lleialtat crea vincles profunds i estables. La curiositat manté viva la ment i el cor, i la capacitat d’assumir riscos permet obrir-se a noves oportunitats. Són trets que, junts, afavoreixen una vida més rica i plena d’experiències.

Vols rebre tots els posts de Nodreix l’ànima? Subscriu-te!

Els trets que resten felicitat

Igual que hi ha actituds que ajuden, n’hi ha d’altres que ens allunyen del benestar:

• Ser emocionalment molt reactiu: Quan qualsevol cosa t’afecta amb molta intensitat —una crítica, un malentès, una petita decepció—, és fàcil acabar esgotat emocionalment. Aquesta hipersensibilitat pot fer que visquis en una mena de muntanya russa constant, que desgasta i desconnecta del present.
• Fer enemics fàcilment o mentir sovint: Els conflictes continus i les falsedats erosionen la confiança, tant amb els altres com amb un mateix. Quan vius en alerta o amagant parts de tu, la serenitat es torna gairebé inassolible.
• Oblidar coses constantment o no estar present: No viure amb atenció plena pot fer que el dia a dia se’t desfaci entre les mans. Les persones que es distra­uen fàcilment o que no acaben d’arrelar al moment present poden sentir que la vida se’ls escapa o que mai acaben de connectar amb el que viuen.

Font:

Life satisfaction is mostly about personality, for most people, most of the time. Even more so, than we thought.
Likely the most comprehensive study yet is now out in the JPSP: https://t.co/0PPyBCjfEe 🧵 pic.twitter.com/Jw4vyKHAsd

— René Mõttus (@renemottus) June 20, 2024

Podem canviar com som?

Sí, podem. Jo ho he fet. No d’un dia per l’altre, però sí amb temps, paciència i treball constant.

Durant molt de temps, em costava estar present. Era com si la vida em passés per davant i jo no acabés de ser-hi del tot. Tinc un passat del qual recordo ben poca cosa, perquè no vivia amb plena atenció. Però vaig començar a fer petits canvis. La meditació em va ajudar molt a reconnectar amb l’ara. Vaig reaprendre a ser lleial amb mi mateixa i amb els altres, a creure en mi, a demanar perdó i a rectificar.

A mesura que anava canviant, vaig començar a atreure persones que realment em valoraven, em comprenien i creien en mi. I això em va donar encara més força per seguir avançant. Com una roda que es posa en marxa i, a poc a poc, agafa impuls. Una cosa porta a l’altra, i cada pas fa més fàcil el següent.

És veritat que la personalitat no es transforma radicalment. Però sí que podem afluixar algunes tendències, enfortir-ne d’altres, i triar com volem relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món. Practicar la gratitud, l’autocompassió o simplement escoltar què ens fa bé són camins reals cap a una vida més plena.

No es tracta de deixar de ser qui som, sinó de tornar a nosaltres des d’un lloc més sa i més conscient. ✨

Tot això pot sonar molt clar sobre el paper… però la vida no sempre ho és tant. I aquí hi ha una cosa que no deixo de preguntar-me: què passa amb aquelles persones que es queixen sovint, però que no sembla que tinguin aquests trets “negatius”?

Potser tenen trets positius, però estan travessant moments difícils. Potser són més sensibles, més exigents amb elles mateixes, o simplement han après a veure primer el que falta abans del que tenen. Queixar-se no sempre vol dir no ser feliç, a vegades és només una forma imperfecta d’expressar un malestar profund. O potser, senzillament, no saben que poden mirar-se amb més compassió.

Aquesta part de l’estudi no hi surt, però em sembla igualment important: darrere de cada queixa hi ha una persona que vol sentir-se millor. I potser aquest és el primer pas: mirar-nos amb una mica més de tendresa, entendre que no som una llista de trets, sinó éssers en camí. 🌿✨

Us ha agradat aquest l’article? Etiqueta @nodreixlanima a Instagram i etiqueta #nodreixlanima

Comparteix aquest article sobre creixement personal

• WhatsApp
• Instagram
• Facebook
• Pinterest

Sobre l’autora

Què t’ha semblat aquest article sobre com la personalitat influeix en la felicitat i com els trets personals poden marcar la diferència en la nostra satisfacció amb la vida?

M’encantaria llegir els teus comentaris! Les teves ressenyes, adaptacions i suggeriments són molt valuosos per a la nostra comunitat. Si tens qualsevol pregunta, estaré encantada de respondre’t personalment en un termini de 24 hores. Gràcies per formar part de Nodreix l’ànima! 💬😊