Des de sempre, ens han ensenyat que la sanació comença amb el perdó. Que si podem perdonar, podrem tancar ferides. Però amb els anys, amb l’escolta interna i la pràctica meditativa, he anat descobrint un altre camí. Un camí més costerut, sí… però també més transformador. Un camí que no passa per perdonar, sinó per agrair. I aquest és el viatge que vull compartir avui.
Potser és el treball més difícil de tots, però també és el més sa —per al cos, per a la ment i per a l’ànima. Quan ens obrim a la possibilitat que tot el que vivim, fins i tot el que més ens ha ferit, forma part d’un acord profund, una mena de pacte invisible entre ànimes, aleshores la mirada canvia. La ferida no desapareix, però comença a transmutar. De la resistència en neix la comprensió, i de la comprensió, el reconeixement.
Aquest article tanca una etapa. És la darrera peça d’una sèrie que ha volgut explorar camins de sanació personal. Tots són vàlids, tots són útils, perquè no hi ha una única via. Però si n’hi ha una que a mi m’ha resonat amb força, amb arrels, amb veritat… és aquesta: la del agraïment profund 🙏.
Quan les ferides són acords: una altra mirada espiritual
Hi ha vivències que ens trasbalsen fins a l’arrel. Relacions que ens remouen, persones que ens fereixen, situacions que ens trenquen. I el primer impuls és jutjar, tancar-nos, voler oblidar o condemnar. Però, i si tot això que ens ha ferit tant tingués un sentit més gran? I si, en comptes de víctimes, fóssim protagonistes d’una història que nosaltres mateixos hem ajudat a escriure abans de néixer?
Aquesta mirada no és nova. Diverses tradicions espirituals i teràpies transpersonals han defensat durant dècades la idea que, abans d’arribar a aquest món, les ànimes estableixen acords preterrenals amb altres ànimes. Acords que ens permeten viure determinades experiències necessàries per a la nostra evolució o per sanar ferides d’altres vides o del nostre llinatge.
Des d’aquesta perspectiva, fins i tot aquelles persones que ens han fet mal, han jugat un rol que vam pactar. I no ho van fer per maldat, sinó com una forma de servir al nostre aprenentatge. Això no vol dir justificar accions injustes. Vol dir entendre-les des d’un lloc més profund i deixar anar el patiment que generen. I aquest deixar anar no passa tant pel perdó… com per l’agraïment.
Fonts que sostenen aquest pensament
Autores com Caroline Myss, en el seu llibre El contrato sagrado, expliquen que abans de néixer acordem amb altres ànimes quin serà el nostre paper mutu en aquesta vida, com una mena de guió espiritual que ens ajudarà a créixer, despertar i sanar.
📖 El contrato sagrado – Caroline Myss (Goodreads)
També des de la psicologia transpersonal, John Welwood parla de la importància de veure les relacions com a camins d’evolució de la consciència. I que fins i tot les ferides poden ser vistes com a “mestres disfressats”.
📖 John Welwood – Wikipedia
Aquest pensament també apareix en corrents com els Registres Akhàshics, la teràpia de vides passades, i l’enfoc de constel·lacions familiars, que sovint suggereixen que allò que vivim no només ens pertany a nosaltres, sinó que està vinculat a experiències ancestrals o de vides anteriors.
Una cita mensual amb la calma i la inspiració
Si vols rebre cada mes un espai de calma i inspiració, amb reflexions i una meditació guiada per acompanyar-te en el teu camí de creixement personal, pots subscriure’t a la newsletter de Nodreix l’ànima.
L’agraïment que transforma: evidències que ens acosten a la ciència
Encara que aquesta mirada espiritual pot semblar intangible o difícil de demostrar, la ciència —amb una altra llengua— comença a arribar a conclusions similars. En els darrers anys, diversos estudis han demostrat que la pràctica de l’agraïment té efectes profunds en la nostra salut mental i física.
L’agraïment no només ens fa sentir millor, sinó que pot reduir l’ansietat, la depressió, millorar el son, el sistema immunitari i afavorir l’autocura. De fet, un estudi publicat per la National Institutes of Health (NIH) mostra com l’agraïment actua com a mediador entre el benestar espiritual i la salut física, afavorint l’autoeficàcia, la resiliència i la pau interior.
📖 NIH Study – Spirituality, Gratitude, and Health (2015)
Altres investigacions han mostrat que incloure pràctiques d’agraïment en la vida diària —com escriure tres coses per les quals et sents agraïda, o enviar una nota de gratitud a algú— pot tenir un efecte similar a algunes teràpies psicològiques. Aquestes pràctiques ajuden a reprogramar el cervell cap a la calma, la confiança i l’obertura.
Per això, quan parlem de l’agraïment com a forma de sanació, no ho fem només des del cor, sinó també des del coneixement. I això, per a mi, ho fa encara més potent. És com si ciència i espiritualitat, cadascuna pel seu camí, acabessin trobant-se al mateix lloc. ✨
Quan agrair costa: petits passos per obrir el cor
Sé que pot semblar inabastable. Quan hi ha hagut dolor, traïció o rancor, agrair pot semblar gairebé ofensiu. No es tracta de forçar res, ni de fingir que no ha passat res. Es tracta de començar a mirar el que ha passat des d’un lloc més ampli. I potser, a poc a poc, deixar que hi entri una nova llum.
Aquí tens algunes pràctiques que poden acompanyar aquest camí d’obertura. No són receptes, només invitacions. Tria la que et ressoni.
1. Escriu una carta (que no cal enviar)
Pren-te un moment per escriure a aquella persona que et va fer mal. No cal que li justifiquis res, només explica el que vas sentir, com et vas trencar. I al final, amb sinceritat, prova d’agrair-li una sola cosa: el que t’ha revelat, el que t’ha obligat a veure, el que t’ha ensenyat sobre tu. Pot ser molt petit. Però que sigui veritat.
2. Canvia la pregunta
En lloc de preguntar-te “Per què em va fer això?”, prova de formular: “Què puc aprendre d’això que vaig viure?”, o fins i tot: “Què em mostra de mi mateixa aquesta ferida?”. Aquesta petita variació pot transformar la mirada. Et torna el poder. Et convida a ser cocreadora del teu procés.
3. Fes una llista d’agraïments… indirectes
Quan el dolor és massa recent o massa profund, pot ajudar començar per agrair coses relacionades, però no directament amb la persona. Per exemple: “Agraeixo haver-me allunyat a temps”, “Agraeixo haver trobat suport”, “Agraeixo que això m’hagi fet valorar més altres relacions”.
4. Visualitza el pacte
En un moment de calma, visualitza’t a tu mateixa en un espai de llum. Davant teu hi ha l’ànima d’aquesta persona. Ja no és la persona que et va fer mal, sinó només una presència. Imagineu que us mireu i us recordeu que vau acordar aquest repte abans de venir. I pots dir-li (si pots, si surt): “Gràcies per fer el que havíem pactat. Ara ho entenc una mica més.”
5. Accepta que potser encara no pots agrair
I això també és part del camí. No cal forçar l’agraïment. Només no t’hi tanquis. Dona’t permís per estar on estàs. A vegades, el sol fet de voler arribar-hi… ja és un primer acte d’agraïment a tu mateixa.
Etapes d’un mateix camí
Quan no estem preparats per perdonar: un viatge de resiliència
El poder transformador del perdó
Una ullada al Short
Quan l’ànima pot agrair, comença la llibertat
No hi ha pressa. Cadascú fa el seu camí al seu ritme, i totes les formes de sanació són vàlides. Però hi ha un moment, a vegades inesperat, en què deixem de pensar així, i comencem a voler estar en pau. I aquí és on l’agraïment pot obrir un espai nou. No per justificar, no per oblidar, sinó per honrar l’experiència viscuda com una part sagrada del nostre camí.
Quan som capaços d’agrair allò que ens ha costat tant, alguna cosa dins nostre s’allibera. I en aquest alliberament, l’ànima s’expandeix. És aleshores quan entenem que la vida —amb totes les seves formes— ha estat, des del principi, al nostre favor. I que som més lliures quan agraïm, no perquè tot hagi estat fàcil, sinó perquè hem après a veure-hi un sentit. ✨
Us ha agradat aquest l’article? Etiqueta @nodreixlanima a Instagram i etiqueta #nodreixlanima
Comparteix aquest article sobre creixement personal
Sobre l’autora
Àngels Folch
Fundadora de Nodreix l’ànima
Em caracteritzo per ser una persona optimista, entusiasta i apassionada. Espero que aquesta web reflecteixi la meva passió per la vida, les meves aficions i els coneixements que he adquirit al llarg dels anys. Vull que sigui un espai on puguis trobar inspiració, aprendre coses noves i, sobretot, gaudir del camí, igual que jo.
Què t’ha semblat aquest article sobre el poder transformador de l’agraïment com a camí de sanació? Qualifica’l!
T’ha ajudat a posar paraules al teu procés? Hi ha alguna part que t’ha ressonat especialment, que t’ha fet companyia o que creus que podries oferir a algú estimat que ho necessiti?
Et llegeixo amb el cor obert. Si et ve de gust, pots compartir-m’ho a comentaris o per privat. A vegades, posar veu al que vivim és també un petit pas per sanar. 💛
