Sempre estic buscant informació nova, ja que soc una persona curiosa. Fa poc, vaig topar-me amb un article sobre freqüències binaurals que em va semblar molt interessant. Em va fascinar com els sons poden influir en el nostre cervell, el nostre estat d’ànim i fins i tot les nostres capacitats mentals. Després de llegir-lo, vaig decidir fer aquest article, on resumeixo els punts més importants i els efectes que poden tenir en la nostra vida quotidiana. Espero que el trobis tan interessant com jo.
Normalment, durant les nombroses activitats que fem al dia, sol predominar un dels nostres dos hemisferis cerebrals sobre l’altre. Mentrestant, el dret (femení), també anomenat holístic, es correspon amb l’espai, la intuïció i la creativitat artística, mentre que l’esquerre (masculí), per la seva part, s’encarrega de processar el pensament lògic i analític.
Donat que, com les investigacions neurològiques més recents ja han demostrat, els dos hemisferis cerebrals funcionen de forma independent, registrant la mateixa informació sensorial però processant-la de manera diferent, el fet d’utilitzar principalment tan sols un d’ells comportaria irremediablement una important limitació de totes les nostres capacitats físiques i mentals.
En algunes ocasions, però, ambdós hemisferis poden arribar a mostrar, de manera natural, encara que durant períodes efímers de temps, una activitat similar sense que cap d’ells destaqui per damunt de l’altre, funcionant els dos a l’uníson i produint-se de manera immediata, com a conseqüència, una sincronització dels mateixos.
Aquesta sincronització es pot propiciar, de forma conscient, mitjançant l’ús dels anomenats sons “binaurals” o “monaurals”.
Aquests sons van ser descoberts a la primera meitat del segle XIX pel físic i meteoròleg prussià Heinrich Wilhelm Dove (1803-1879), en adonar-se del peculiar efecte que produïen diferents freqüències sonant a la vegada i aïlladament en cada oïda. Un segle després, a mitjans del segle XX, el pioner en la investigació de la consciència humana Robert Monroe (1915-1995) profunditzaria en aquest tema, fundant l’Institut Monroe i desenvolupant la tècnica binaural coneguda com Hemi-Sync. L’interès pels ritmes binaurals, no obstant això, va començar a despertar-se realment a principis de la dècada dels 70, especialment arran de l’article “Ritmes Auditius al Cervell” (1973), publicat pel nord-americà Gerard Oster (1918-1993).
Aquest biofísic va descobrir com, a l’estimular les dues oïdes a la vegada i per separat amb freqüències lleument diferents (la distància entre una i l’altra no hauria de superar els 30 Hertz), el cervell percep un “pols binaural”, freqüència de la qual seria igual a la diferència entre ambdues.
D’aquesta manera, si s’estimula l’oïda dreta amb una freqüència de 300 Hz i l’oïda esquerra amb una altra de 304 Hz, es produiria llavors un pols de 4 Hz que únicament existiria dins del nostre cervell. Si, pel contrari, les dues freqüències utilitzades s’escoltessin mesclades en l’espai per ambdues oïdes a la vegada, sense aïllar, en aquest cas es generaria un pols monoaural, del qual es diu que encara és més potent i intens que el binaural.
Al enviar a cada oïda la seva señal nerviosa a l’hemisferi cerebral oposat (donat que, com ja se sap, cada hemisferi regeix la meitat contrària del cos), això dona com a resultat que ambdós puguin funcionar a l’uníson, equilibrant-se entre si. Com a resultat d’aquesta sincronització, es produeix, de forma quasi simultània, una emissió d’ones cerebrals d’idèntica amplitud i freqüència, movent-se a un ritme coherent.
Una important implicació d’aquesta harmonització dels hemisferis és que, sempre que la freqüència generada resultant es trobi en l’ample de banda de l’activitat normal de les ones bio-elèctriques cerebrals (0,5 – 32 Hz), seria possible induir estats “alfa”, “theta” i fins i tot també “delta” a través dels sons binaurals com ja va exposar Monroe, gràcies al Principi d’Arrossegament (entrainment).
El cervell manté una determinada activitat bio-elèctrica, procedent dels processos entre els centenars de milions de neurones, que és possible mesurar-la mitjançant un electroencefalograma (EEG). Segons es creu, els ritmes cerebrals són el resultat d’una sèrie d’impulsos electroquímics que es produeixen a les cèl·lules del cervell quan aquestes envien informació a diverses parts del cos. Cada tipus d’ona es tradueix en un estat psiconeurofisiològic diferent. (Jauset. J. La teràpia de so: ciència o dogma? Edicions Lucièrnaga, 2011)
- Ona Epsilon: 0,5 Hz
Són ones molt lentes que aconseguirien, per exemple, els voguis quan es troben en estats de tràngol o animació suspesa (per exemple, quan se’ls enterren vius durant dies o setmanes). Aquestes ones estan igualment associades a estats d’èxtasi, samadhi o nirvana. Solen acompanyar les ones Lambda. - Ona Delta: 0,5-4 Hz
Aquestes ones, de major amplitud, són les més lentes que s’acostumen a trobar. Es corresponen amb el somni profund on s’experimenta la barricada i estats que van més enllà del temps i de la forma. Segons alguns autors, és en aquest estat quan el nostre cos aconsegueix recuperar-se i fins i tot curar-se a si mateix, d’aquí que aquestes ones siguin de gran importància en els processos de sanació. Estan a més associades a la part subconscient de la ment i a les facultats més intuïtives. - Ona Theta: 4-8 Hz
Són ones molt lentes que es donen quan entrem en estats de meditació, ensomniament, gran relaxació o en el trànsit entre la vigília i el son (i al revés) en el qual sentim com si estiguéssim “flotant” abans de caure adormits. En aquest estat s’experimenta el clàssic “viatge del xaman“. El cervell es troba en una fase d’apogeu creatiu, aportant solucions del inconscient sense esforç, en un estat d’imaginació i inspiració espontànies fruit de l’equilibri entre els dos hemisferis. Aquestes ones semblen ser indispensables pel desenvolupament de les capacitats superiors del nostre Ser. - Ona Alfa: 8-13 Hz
També conegudes com ones Berger, en honor al neuròleg i pare de l’electroencefalografia Hans Berger (1873-1941), aquestes ones es corresponen amb un estat de meditació lleugera i relaxació mental i muscular que permet la disminució de l’activitat cerebral. S’associen a estats de calma i tranquil·litat, i també es poden donar en estats de somnolència, encara que la persona segueix desperta i conscient. Estan també actives durant l’autohipnosi, i serveixen de pont entre la part “conscient” de la nostra ment, provocant un important increment en els nivells d’endorfines, norepinefrina i dopamina, causants de sensacions plaents. - Ona Beta: 13-32 Hz
Ones de major velocitat associades a estats de vigília, concentració i una activitat mental normal caracteritzada pel raonament lògic i l’atenció corrent. Propicien un efecte estimulant, afavorint la producció d’adrenalina. Aquestes ones poden ser de freqüència baixa, mitja o alta. Les Beta Alta es corresponen amb estats d’estrès, ansietat, incapacitat de desconnectar degut a l’excés de cortisol i major alerta, per exemple, davant una situació de perill. - Ona Gamma: 32-100 Hz
Ones associades a una activitat mental superior, major enfocament i també a sentiments de benedicció, felicitat i connexió amb l’Univers. Dins d’aquest rang de freqüències es trobarien també les ones Hiper-Gamma, de major amplitud i freqüència, detectades especialment en monjos de Budisme Tibetà vibrant en amor i compassió durant algunes de les seves meditacions. Això ens portaria a la conclusió que aquestes ones són el reflex d’una alta activitat elèctrica al cervell relacionada amb una elevada activació emocional o amb processos cognitius superiors. - Ona Lambda: 100-200 Hz
Ones molt ràpides que semblen estar relacionades amb experiències místiques, extra corpòries, de plenitud i interpretació del Ser. Dites ones, extremadament altes, semblen “viatjar” entre les ones extremadament baixes (Èpsilon).
Vols rebre més articles com aquest? Subscriu-te!
Evidentment, instruments com els bols de quars o tibetans poden ajudar-nos a generar ritmes binaurals i aconseguir així aquesta harmonització cerebral fàcilment, potenciant l’hemisferi menys actiu, millorant les capacitats mentals i incrementant, com a conseqüència, el rendiment, la creativitat, la claredat mental i la capacitat de memorització, a més de contribuir a la il·limitada expansió de la nostra consciència.
En el cas dels bols de vidre, el quars amplificaria i potenciaria, encara més, si es pot, l’efecte dels binaurals. Es recomana, per a tal finalitat, utilitzar bols preferiblement més greus i la diferència de la qual en hertzs indueixi, especialment a estats “theta” o “delta” més profunds.
Segons les diferents fonts consultades, l’informació corresponent a les franges exactes de freqüència associades a cada una de les diferents ones cerebrals pot variar lleugerament.
No oblidis subscriure’t si no ho has fet encara perquè formis part d’aquesta gran família. Deixa’m saber en els comentaris què t’ha semblat aquest post o sobre quins altres temes vols que tracti.
Namaskaram
Us ha agradat aquest l’article? Etiqueta @nodreixlanima a Instagram i etiqueta #nodreixlanima
Comparteix aquest article
Sobre l’autora
Àngels Folch
Fundadora de Nodreix l’ànima
Em caracteritzo per ser una persona optimista, entusiasta i apassionada. Espero que aquesta web reflecteixi la meva passió per la vida, les meves aficions i els coneixements que he adquirit al llarg dels anys. Vull que sigui un espai on puguis trobar inspiració, aprendre coses noves i, sobretot, gaudir del camí, igual que jo.
