Respira, sent, transforma
Hi ha nits en què el silenci sembla amplificar tot el que em preocupa, i els pensaments no em deixen trobar pau. És com si la ment es posés en mode alerta quan el món calla, recordant-me les incerteses, els “i si…” i les petites ferides del dia. 🌙 Cada…
Hi ha dies en què la ment sembla una roda que no s’atura mai. Donem voltes i més voltes als mateixos pensaments, buscant respostes que no arriben, revivint situacions passades o imaginant-ne de noves que potser mai existiran. En aquests moments, l’ansietat mental pot fer-nos sentir atrapats dins nostre, com…
Hi ha moments en què les preocupacions no es queden a la ment… es filtren dins el cos, silencioses, i s’instal·len com un pes a les espatlles o com un nus al ventre. El cos parla, encara que sovint no el vulguem escoltar. Ens recorda, amb dolcesa o amb dolor,…
Hi ha moments en què sabem exactament què hem de fer, però el cos i la ment semblen posar-se d’acord per posposar-ho. La sensació d’ansietat que s’instal·la no és un defecte teu; és el teu sistema nerviós activant la resposta de protecció, avisant-te que alguna cosa important està pendent. 🌿…
De la sèrie: Fer-te amiga de l’ansietat Aquest article és el primer d’una sèrie de 8 articles dedicada a fer-se amiga de l’ansietat. Al llarg del camí parlarem de què és realment l’ansietat, com podem respirar i calmar el cos, la importància de donar espai a les emocions, com l’atenció…
Enmig del soroll del món i les presses del dia a dia, hi ha una veu suau però poderosa dins teu que et recorda qui ets de veritat. Una veu que et convida a tornar a casa, a reconnectar amb la teva essència i a caminar amb força, amor i…
Hi ha moments en què el cap no para. Els pensaments s’amunteguen, es creuen, es repeteixen… i et deixen esgotat, com si el cervell no trobés el botó de pausa. Tots hem sentit aquella sensació d’ofec mental, com si fóssim presoners d’un diàleg intern que no s’acaba mai. I el…
Sempre he estat una persona nerviosa. M’agradava tenir-ho tot sota control: les tasques, els horaris, els petits detalls del dia a dia. Però llavors… vaig tenir fills. I de sobte, el control es va esvair. El temps no era meu, les nits es feien curtes, els dies eren una cursa…